L'antic camp de concentració d'Auschwitz no només és avui dia un museu per homenatjar els 1,3 milions de víctimes. Dilluns se celebrarà el 75è aniversari del seu alliberament amb l'arribada de l'exèrcit rus, i actualment Auschwitz és un macabre faristol des d'on fer política a molts nivells i acusar-se els uns als altres tot repartint responsabilitats dels horrors que s'hi van viure. En primer lloc Israel, que hi envia molts dels seus joves perquè reafirmin la seva identitat nacional i estiguin convençut que necessiten protegir-se com sigui perquè històricament han estat víctimes de l'horror. Quan vaig visitar Auschwitz al juny, a l'entrada hi havia una concentració de nacionalistes polonesos que criticaven que avui dia aquest lloc s'hagi convertit en un lloc de pelegrinatge del judaisme sionista mentre mostraven pancartes d'una nena polonesa i catòlica que també hi va morir. De fet, en la visita a aquest indret macabre s'explica molt clarament que un 10% de les víctimes no eren jueves. Diversos moviments nacionalistes i populistes d'Europa participen en despropòsits d'esbiaixar la història de l'Holocaust. Si els pobles d'Europa són incapaços d'escriure conjuntament avui dia aquest capítol de la història, difícilment un projecte europeu basat en valors democràtics i la protecció de drets civils pot tirar endavant.
