Temps era temps els trens dels Ferrocarrils Catalans arribaven fins al car-rer Guimerà de Manresa. El baixador estava situat entre aquest carrer i el de Saclosa, a pocs metres de la plaça de Crist Rei. En tots dos extrems hi havia passos a nivell amb barreres que s'abaixaven quan entrava o sortia un comboi; val a dir que no en circulaven tants com ara. L'espai del baixador és ara un aparcament de zona blava, i el recorregut de la via és l'actual carrer Carrasco i Formiguera. De la desaparició d'aquest ramal ferroviari ja en fa cinc dècades, però vet aquí que podria tornar, o alguna cosa semblant, si la Generalitat fa cas de les demandes dels alcaldes del Bages.

Dijous l'Ajuntament de Manresa es va adherir al document del Consell d'Alcaldes que demana «l'estudi del perllongament a Manresa vers el centre de la ciutat» de la línia dels Fer-rocarrils de la Generalitat, successora d'aquella dels Catalans. Ara bé, la línia ja arriba al carrer Primer de Maig, a tocar del Passeig, a dos minuts a peu de la plaça Espanya i a deu minuts de la plaça Sant Domènec. Per aconseguir més centralitat caldria recuperar la via aixecada fa mig segle i el baixador que llavors tothom anomenava amb el mot castellà «apeadero». Francament complicat.

Hi ha altres idees desades en calaixos de les administracions. Una d'elles és la construcció d'un ramal subterrani entre el Primer de Maig i la Reforma, per millorar l'enllaç amb els trens de la Renfe. No és cap broma; a l'hemeroteca hi ha notícies sobre aquest projecte de «metro manresà», que incloïa una parada a Sant Domènec. Una altra idea va ser la de recuperar una traça encara més antiga dels Catalans, travessant tota la ciutat fins a l'esplanada de la Carpa del Riu; per reduir l'impacte, es parlava de «tramvia». Idees dels anys de la bombolla, quan tot semblava possible.

En tot cas, el suport de l'Ajuntament de Manresa al document que parla de «perllongament vers el centre» suposa abandonar del tot la proposta de tancar també el baixador del Primer de Maig i fer acabar la línia al Pont de Ferro, una idea que es va defensar al principi de la revisió del Pla d'Ordenació i que es va congelar perquè la Generalitat no assumia el cost de la factura. Qui sap si ara veurà clar el preu d'una «perllongació vers el centre» d'incerta concreció però que l'Ajuntament ha fet seva. Si més no com a idea plasmada en un memorial d'aspiracions. Per demanar que no quedi.