25 de gener de 2020
25.01.2020

Temporals meteorològics i polítics

24.01.2020 | 23:36

El pes informatiu de la setmana s'ha centrat de manera força destacada en una qüestió gens política: la insòlita anomalia meteorològica que ha portat ventades, neu, forts aiguats, llamps i trons, riuades i inundacions, estralls molt importants a la costa, problemes en les comunicacions per carretera i ferrocarrils, talls en el subministrament elèctric, etc. en ple mes de gener. Potser no és una situació del tot inèdita però la seva durada, amplitud i intensitat han sorprès. Les conseqüències econòmiques d'aquest llarg temporal seran destacades. Caldrà dedicar molts recursos a refer desperfectes i encara molts més a prevenir circumstàncies futures del mateix tipus, que evidentment es poden repetir. És clar que sempre hi ha hagut temporals i borrufades. Però hi ha una sospita que ja s'ha convertit en total certesa: el temps s'està tornant més extrem i els sinistres meteorològics són cada cop més accentuats i més habituals. I aquí topem amb una de les grans qüestions que ja han de començar a preocupar-nos seriosament: el canvi climàtic. Ja no es tracta d'una simpàtica teoria defensada per ingenus i ben intencionats. L'evidència científica és absoluta. Fa anys que s'estan sentint els advertiments dels entesos perquè els efectes negatius del canvi són cada cop més visibles i comprovables. Vulguem o no aquest és un dels grans desafiaments que cal enfrontar, tot i que ja estem començant massa tard. Tan tard que ara el problema és doble perquè rectificar valdrà molts diners i, com és lògic, recuperar tot el que el temporal ha malmès i equipar el país per evitar situacions semblants vol dir dedicar-hi uns mitjans que no es podran fer servir per a altres necessitats. Aprendrem la lliçó només a còpia de garrotades?

També hi ha temporals en l'escena política. La inhabilitació del president Torra, instada per la Junta Electoral Central, continua sense concretar-se. La Fiscalia ho planteja d'una manera i el Suprem ho refusa. A més, que Quim Torra deixi de ser diputat del Parlament, no vol dir que ja no sigui president de la Generalitat: ho diuen els mateixos serveis jurídics del Parlament, perquè és de tota lògica que l'únic ens que té potestat per nomenar el president de la Generalitat sigui també l'únic que pot destituir-lo i no pas un simple òrgan administratiu de l'Estat. I encara menys pel suposat delicte d'haver mantingut una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics, una acció que, tal com s'ha dit mil vegades, entra de ple en el camp de la llibertat d'expressió. Com lliga aquesta tossuderia de la Junta Electoral Central amb el fet que Pedro Sánchez plantegi reunir-se aviat amb Quim Torra, com a president efectiu de la Generalitat?

Aquesta i altres incongruències del búnquer judicial expliquen que el baix nivell democràtic de l'Estat espanyol s'hagi posat en relleu d'una forma destacada en les darreres setmanes. No només per les àmplies crítiques que s'han fet a l'Estat pel poc respecte dels drets humans en l'examen que cada cinc anys fa el Consell de Drets Humans de l'ONU a cada estat membre i que enguany ha analitzat Espanya. També hi acaben d'insistir altres organitzacions com Transparència Internacional o el conegut setmanari anglès The Economist.

Tot plegat està obligant el nou govern de l'Estat a moure's i anunciar reformes del codi penal que entre altres modificacions inclourien una revisió dels delictes de rebel·lió i sedició, que podria suposar una rebaixa de les penes aplicades als presos polítics catalans. Ja veurem si es portarà a terme realment perquè la pressió contra canvis d'aquest tipus alçarà de nou sorollosos temporals polítics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit