Si un para bé l'orella pot percebre allò imperceptible. Vaig pensar que en el ple de dijous de l'Ajuntament de Manresa notava una alteració en la força. El meu setè sentit jedi semblava que em permetia traduir els cops làser dialèctics entre polítics i quan un deia que com era possible que es deixés passar aquella oportunitat en realitat volia dir que a veure si l'altre posava al davant l'interès de la ciutat al del partit, mentre que si es contraatacava lamentant la precipitació i la unilateralitat s'entenia clarament que volia dir que quina barra que els que havien enfonsat en la misèria el transport públic ferroviari de la ciutat anessin de salvadors ara. Mira, mira qui critica la unilateralitat -no deia (però jo percebia que deia) un altre. Però no era una alteració en la força el que percebia sinó el ròssec dels tèrmits que en aquell mateix moment s'estaven menjant el bonic quiosc de l'Arpa i que costarà 30.000 euros combatre. Els corcs que devoren el patrimoni, que afebleixen les estructures físiques i de convivència, perquè també nien en les decisions equivocades, que minen la confiança i que, un cop dissipada aquesta, se'n poden anar a seguir fent feina. Perquè sense confiança no hi ha res. És la desconfiança la feblesa més gran i la confiança, la força dels bons. No sé si us heu fixat que Darth Vader fa cara de corc.
