Aquesta setmana de desastres causats per la llevantada, inundacions, vents huracanats i nevades que han col·lapsat país i posat a prova l'ànim de la ciutadania, ha coincidit amb la maltempsada que fa dies afecta la geografia política espanyola i que pren com a nucli tempestuós el territori català. Com si diguéssim, ha plogut sobre mullat, i ja en tenim un tip.

Comencem per la meteorologia: hem escoltat la queixa de defensors de la igualtat de gènere perquè tots els huracans, ciclons tropicals o fenòmens meteorològics que causen desastres tenen nom de dona. La borrasca de gran impacte Gloria (sense accent, si us plau) és el nom que ens ha quedat gravat aquesta setmana. D'altres que retenim a la memòria, però que són huracans o ciclons que es donen en altres latituds, són: Katrina (més de 2.500 morts, el 2005), Wilma (també el 2005), Sandy (el 2012), Irma (el 2016), per citar-ne alguns. Però l'acusació feminista no té rigor científic perquè també podríem esmentar els desastres causats per l'Andrew (1992), el Harvey (el 1999, més mortífer que Sandy i Irma junts), l'Ike (2008), i d'altres que ara obviarem. Per resumir, ja fa temps que s'elaboren llistes anuals de noms per batejar fenòmens naturals catastròfics, alternant noms masculins i femenins que segueixen un ordre alfabètic que es repeteix al cap de set anys, excloent-hi aquells que han estat molt violents i mortífers. Ho van inventar els nord-americans per aclarir-se amb tants desastres com pateixen cada any, i l'han adaptat a la seva casuística d'altres països. Espanya, França, Portugal i Bèlgica fan servir la seva llista de noms (cap de català, basc o gallec) des del 2017. L'anterior a Gloria va ser Fabien, el 18 de desembre passat, que va causar 1.430 incidències i va deixar a les fosques 90.000 abonats, a Galícia. El dia que hi hagi una altra borrasca amb gran impacte a l'àrea mediterrània es dirà Herve. Els noms no s'accentuen (ni es tradueixen) per evitar confusions. A la xarxa hi ha molta documentació sobre aquesta singularitat dels fenòmens meteorològics. Consultar-la pot ser útil, ara que ja no hi ha dubtes d'on anirem a parar amb el canvi climàtic aquest que un dia va negar un parent de M. Rajoy.

Comentem ara la derivada política de la setmana tempestuosa: diu que després d'una riuada que ho arrasa tot el primer que es troba a faltar és l'aigua. L'aigua potable, s'entén. L'aigua que s'ha enverinat ara, amb la revifalla de la borrasca jurídico-política que fa temps que malda per devastar l'escenari de la política catalana, Generalitat i Parlament.

Quan semblava que l'autoanomenat govern progressista emprenia noves maneres de fer política, reconeixia el president Torra com a interlocutor, i es comprometia a solucionar el conflicte en una taula de diàleg, la cúpula del poder judicial ha tornat a provocar una maltempsada amb la decisió de donar suport a la JEC en la invalidació de l'acta de diputat del President. No només ha remogut l'aigua que per uns dies semblava reconduir els cabals, sinó que també ha tornat a donar embranzida a aquells que deleixen per continuar esquarterant la imatge de Catalunya. Mitjans, polítics i sectors afins tornen a desguassar incontroladament. No tenen nom ni gènere.