Dilluns va ser dilluns però no va ser el dia dilluns més trist de l'any. El Blue Monday, que en diuen, l'han inventat per fer-nos sentir tristos molt tristos un dilluns de gener, aquest, i així, potser, ser més feliços la resta de dilluns i de dies de l'any. L'aigua va caure dimarts, l'endemà, i amb ella la tristesa al país, un país que, per coses d'agenda, vaig creuar d'anada i vinguda justament dimarts sota l'aiguat i, ho puc jurar, el cel gris i pesat i trist et queia al damunt fossis on fossis. Blue dimarts, n'hauríem d'haver dit. A Manresa, però, hi havia una espurna d'aquelles de felicitat comprimida que ens cau de tant en tant, i és que la nit de diumenge a dilluns una mostra del talent fet a casa guanyava a la gala dels Premis Gaudí de cinema el premi que, segurament, més il·lusió et fa guanyar: el premi del públic. Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras són els autors de 7 raons per fugir, la pel·li guanyadora. Ells són gent de casa. Talent de casa. Ments de casa. Creadors de casa, d'aquí, de la cantonada. Però amb mirada llarga, enfora. Quan la vaig veure, la pel·li, en una estupenda gala d'estrena feta fa uns mesos al teatre Kursaal, vaig pensar -i ho vaig fer- que la recomanaria. No es perdin cap de les històries. Ara han guanyat. I no m'estra-nya. I en un atac d'aquells que ens agafa als que en el fons volem que a Manresa li vagin bé les coses, han decidit que volen que el guardó es quedi i sigui per a la ciutat. Cineclub Manresa hi té molt a veure. A veure com s'ho fa ara l'Ajuntament per entomar-ho. No crec que els autors hagin actuat amb mala fe quan han decidit donar a la ciutat el guardó d'una pel·li que es diu 7 raons per fugir, més que res perquè escrit tot junt sembla, més aviat, un afront en tota regla: «Manresa, 7 raons per fugir». De debò hi ha 7 raons per fugir de Manresa? No. N'hi ha moltes més, però aquesta, en tot cas, no és la pregunta. La pregunta és... si Manresa té «7 raons per quedar-s'hi». Això només es resol amb talent i amb creativitat, i com que d'això els tres guardonats en van sobrats, els proposo aquí, públicament, que el dia que els convoquin de la Casa Gran per anar a entregar el guardó vinguin armats amb 7 raons per quedar-se a Manresa. I que les expliquin. Segur, n'estic completament segur, que les 7 raons que seran capaços d'argumentar en Soler, en Quinto i en Torras seran sòlides, de pes i, a més, convincents. Els veig en forma per fer-ne, de les raons, un manual d'instruccions aplicable a l'autoestima local. Manresa, ciutat darrerament preuada com a plató de tota mena de sèries i espots de ficció, necessita xutassos reals com els d'aquests tres cracs i, sobretot, aplicar-se'ls. I aplicar-nos-els. I als responsables de comunicació i turisme i reclams locals manresans, que no badin i no deixin d'aprofitar el millor eslògan que els podia caure del cel. «Manresa, 7 raons per quedar-s'hi». I riu-te'n del cor. Farem la campanya del segle. Soler, Quinto, Torras... felicitats.
