La vida és meravellosa

Entenc poc en publicitat i no gaire més en poesia. Ho aviso abans de comentar un mupi en què una empresa de serveis utilitza com a reclam publicitari una composició més o menys poètica que arrenca així: «Fes que la teva vida sigui única». Sempre m'ha semblat que tot el que és únic és trist i avorrit: ser fill únic, per exemple. I continua: «Que cap albada et trobi adormit». Jo no desitjaria patir d'insomni a ningú, si no és que l'autor parla dels forners o els camioners que viatgen de nit. «Descobreix de què fan olor la llibertat i la por». Posats a ensumar, jo diria que la por més aviat fa pudor. I la llibertat, en boca de segons qui, també. «Fes el ximple. Sigues amable». És a dir, fes la traveta al primer avi que trobis i tot seguit ajuda'l a posar-se dret. «Plora fins que riguis». És el que sol passar quan et perds a la muntanya una nit gèlida d'hivern i fins l'endemà no et troben, congelat. «Tria una família, la que tu vulguis». Els que trien una família sense recursos deu ser perquè són masoquistes, doncs. «Persegueix els teus somnis i quan els atrapis torna a somiar». Normalment quan estàs a punt d'atrapar-los sona el despertador. Sempre pots girar-t'hi i somiar que et fan fora de la feina. «Viu la teva vida sense que ningú et digui com». A mi el que m'agradaria és viure la vida de segons qui. I agrairia que algun lector em digués com. «Omple el teu cor de cicatrius». Això sí que és masoquisme. I encara hi ha qui creu que les fletxes de l'amor no punxen. Si no punxessin els enamorats es tatuarien plomalls de treure la pols i no fletxes. «Omple el passaport de segells». Vol dir que viatgis molt abans de fer el gran viatge final. I arribem al vers final: «La vida és meravellosa. Acomiadem-la com es mereix».