Ja fa unes setmanes des que va celebrar-se la sessió d'investidura del president del govern Pedro Sánchez. Vaig tenir l'oportunitat de seguir per TV, gairebé completes, les sessions del Congrés. Mai abans havia vist unes intervencions tan grolleres protagonitzades per la dreta i ultradreta política espa-nyola. Un espectacle vergonyós, barroer, obscè, potiner... i un llarg etcètera de despropòsits.

S'ha de ser molt barrut i tenir una cara molt dura per dir bajanades i fal·làcies com van fer «ses senyories dretanes». La mala educació i la mala llet, la seva carta de presentació.

Molta histèria, molts insults, moltes injúries, però cap proposta ni tampoc cap alternativa al programa governamental presentat pel candidat socialista. Les seves intervencions van consistir en una llarga lletania de desqualificacions. Casado, del PP, va etzibar al candidat Sánchez: «sociòpata», «president fake», «anticlerical», «guer-racivilista», «populista», «batasuno»... Abascal, de Vox, va intentar superar el seu aliat dretà amb exabruptes com «tirà de còmic», «estafador», «xarlatà»... I la inefable Arrimadas, de Ciutadans, va estrenar-se al Congrés amb el seu ampli repertori de gesticulacions teatrals ja interpretades anteriorment en les seves actuacions al Parlament català. Entre les seves «perles» dialèctiques va deixar anar: «L'acord amb Podemos va ser l'abraçada de dos púgils derrotats que es van abraçar per no caure». Unes brillants interpretacions i escenificacions de la bancada dretana.

Quan Pablo Casado va finalitzar una de les seves intervencions, va produir-se l'esperpèntica imatge dels seus acòlits posats dempeus i baladrejant la paraula «llibertat». Una actitud aplaudida des dels escons de Vox i Ciutadans. És ben curiós escoltar aquesta preuada paraula (llibertat) per boca dels qui si governessin ens transportarien a temps passats on la llibertat i la democràcia estaven segrestades.

No contents, però, amb la seva deplorable actitud parlamentària, des dels aparells dels partits dretans van dedicar-se a coaccionar els diputats i diputades que amb el seu vot havien de permetre investir president Pedro Sánchez. Molts diputats i diputades d'opcions polítiques diferents van rebre insults i amenaces a través dels seus correus electrònics i xarxes socials. Només un parell d'exemples. A l'exministra i diputada socialista Beatriz Corredor li van enviar aquest missatge: «Però como puedes ser tan puta para apoyar la investidura de un traidor?». I el diputat de Teruel Existe, Tomás Guitarte, va rebre multitud d'amenaces com: «Os vamos a joder la vida a ti y a tu familia».

Des de la bancada dels partits favorables a facilitar la investidura del candidat molt hàbilment van saber esquivar la provocació de la confrontació. Educadament, Joan Baldoví, Aitor Esteban, Tomás Guitarte, Alberto Garzón, Pablo Iglesias, Adriana Lastra... van replicar els improperis amb tota una lliçó dels valors democràtics.

Vist el tast parlamentari que ens han ofert la dreta i ultradreta política, cal preveure una legislatura molt complicada. La presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, tindrà molta feina per evitar les batusses i provocacions provinents de la bancada patriòtica (una, grande y libre). Els ciutadans i ciutadanes d'aquest país no ens mereixem aquests indecents espectacles. Els qui no han guanyat les eleccions els convé un curs accelerat de bon comportament democràtic. I els cal, també, aprendre a acceptar la voluntat de la ciutadania expressada democràticament mitjançant les urnes. Els de l'oposició també cobren un bon sou per tal que siguin constructius i treballin per ajudar a fer realitat les millores socials que el nou govern ha promès.