28 de gener de 2020
28.01.2020

Polítics i capellans, de cap a l'infern

27.01.2020 | 22:40

Només hi ha un grup professional més mal valorat pels catalans que els polítics: els religiosos. A la classificació de confiança de la darrera enquesta del CEO, els polítics obtenen una nota mitjana de 2,65 sobre deu, i els religiosos de 2,63. Això és un Molt Deficient, un suspens amb orelles d'ase. Uns i altres s'ho han de fer mirar, perquè la proclamada bondat de les seves intencions no basta per absoldre'ls. En el cas dels religiosos és fàcil d'entendre: des que la immensa majoria de la població ja no va a missa, el que sabem d'ells són les notícies sobre abusos a menors i algunes ximpleries de prelats reaccionaris. I en el cas dels polítics?


Hi ha més professions que suspenen: els banquers amb un 2,75, i cossos militars, jutges, periodistes i empresaris s'apleguen entre el 4,5 i el 4,9. A la part alta de l'escala, el personal sanitari, els científics i el cos docent assoleixen les puntuacions més altes. Metges, infermers, investigadors i professors estan ben considerats, a diferència dels polítics, tot i que aquests els forneixen els diners necessaris des dels pressupostos de les administracions.


Curiosament, mestres, metges i científics tenen bona fama gràcies en part a la feina de polítics i periodistes, que tenim mala fama. Uns i altres parlem bé o molt bé de tot aquells professionals: els governants diuen meravelles dels sistemes sanitari i educatiu, l'oposició alaba els esforçats treballadors per culpar tot seguit el govern d'allò que no funciona, i els mitjans d'informació suquem pa en qualsevol notícia que impliqui un científic català i un descobriment que no entenem però que alimenta l'orgull nacional.


L'opinió general és que aquests professionals fan la seva feina, i els polítics, no. Quina és la feina que no fan? El 54,8% dels catalans els reclama com a prioritari «resoldre el problema polític entre Catalu-nya i Espanya». Aquest és el deure número u, i com que no ho estan aconseguint, els donen unes carbasses de les de demanar perdó i fer penitència.


La consigna és clara: solucionin aquest embolic i deixin d'agreujar-lo; però en lloc de buscar sortides eficaces, n'hi ha –no tots, però sí molts, massa– que es dediquen a fer-se la traveta amb tràgica miopia i a jugar a les pintures de guerra amb absoluta irresponsabilitat. Ahir al Parlament de Catalunya vam contemplar nous esforços per aplicar aquella llei de Murphy, segons la qual tot problema és susceptible d'empitjorar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.