Albert Fàbrega, comissari de l'exposició Pedres i barraques. Les construccions de pedra seca, a la casa Lluvià, seu del Col·legi d'Arquitectes, va destacar el fet que el primer treball realment important sobre les barraques de pedra seca a Catalunya el va fer el 1914 l'arquitecte Joan Rubió: Construccions de pedra en sec, i es va publicar a l'Anuari de l'Asociación de Arquitectos de Cataluña. Des del 28 de novembre del 2018, l'art de la pedra seca forma part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, en reconeixement al valor patrimonial que indiscutiblement li correspon. Fàbrega comença la visita guiada del recorregut tot assenyalant que els plafons estan numerats per seguir un determinat relat, però remarca que també són independents entre ells. Va parlar de la tècnica de la pedra seca i de l'arquitectura popular i tradicional, pròpia de gent amb necessitat d'aixopluc temporal com una barraca, però també visible en construccions més permanents. Convergeix en el món rural de la pagesia perquè els materials i les tècniques són al seu abast. Marges i barraques formen part del primer plafó. Aquestes servien per protegir-se de la meteorologia, fetes a mà, en comenta la tècnica de la falsa cúpula, que ja s'havia utilitzat documentalment des de 10.000 anys abans de Crist, en construccions més monumentals.
La pedra seca com a tècnica s'ha fet servir en molts contextos. Dos dels exemples més significatius en l'àmbit mundial són el jaciment Göbekli Tepe, de Turquia; i l'altre del neolític, Skara Brae, a les illes Òrcades, d'Escòcia, amb una falsa cúpula ensor-rada. Per evitar l'erosió es fan murs i contra els desnivells s'aixequen feixes. En la construcció de marges de pedra seca utilitzen des de lloses de pissarra a calcàries o gresos, segons els llocs. L'exposició mostra fotografies de feixes de vinya a cal Cendra (Súria); el mur i l'escala d'Argençola (Castellnou de Bages); marges de pedra seca a la serra de Castelltallat i un altre marge a Llavorsí. Pel que fa a les barraques, reflexiona que no està tan clar quan deixa de ser-ho per passar a ser una casa. Així, en moltes zones de l'Aragó o de Castelló parlen de casetes. Explica la barraca com un refugi temporal per resguardar-se de la pluja i com a lloc per guardar menjar, o les eines del camp. En algunes hi havia un catre per dormir en cas d'haver-hi de passar la nit. Encara avui queda alguna barraca de carboners o de pastors. Un material molt utilitzat a Catalunya eren les cobertes vegetals de ginesta, anomenades escombres, però ja no en queden, a diferència de Galícia o Astúries. Pel que fa al tipus de cabanes i cobertes, a Catalunya predomina la coberta amb falsa cúpula, que funciona per contrapesos, en volta de canó i amb embigats de fusta. S'analitzen les barraques a Europa i es posen els exemples dels clochan irlandesos, les blackhouses escoceses, que són cases amb coberta vegetal, i els trulli italians, que són patrimoni de la humanitat. Esmenta també la importància dels contractes de rabassa morta a final del XVIII i principi del XIX i com van afectar els parcers, en uns moments en què la majoria de vinyes estaven allunyades de les poblacions. De manera que havien de caminar una bona estona i amb uns accessos complicats. Aquest argument explicaria en part la proliferació d'aquestes barraques, on els pagesos havien de passar moltes hores. Fins al punt de crear un efecte de mimetisme o gregarisme entre els diversos rabassaires. N'hi ha força diversitat: des d'amuntegament de rocs amb pedra seca, a molt curioses, com la «troglodítica» de la Coma a Monistrol de Calders. Pel que fa als elements singulars estructurals, pensats en el moment de la construcció, que es troben a les barraques, n'hi ha de tot tipus, ja que practicaven el reciclatge: des de les xemeneies a conduccions d'aigües de les canals de ceràmica, taules, catres o menjadores. Predominen les del segle XIX. Fàbrega va acabar analitzant com han vist alguns escriptors l'estètica de la pedra seca, com el renaixentista Bosch de la Trinxeria, o d'altres artistes contemporanis. Amb fotos de Pasqual Robles, l'exposició és una producció de Molècula, Xarxa de Professionals en Museografia. Ha estat promocionada per l'Ajuntament de Súria, representat en la inauguració per l'alcalde, Albert Coberó, i el regidor de Cultura, Miquel Soliva. Té la col·laboració de diverses institucions i de la DO Pla de Bages.
