La decisió del president de la Generalitat, anunciada ahir en una compareixença sense preguntes (dita «declaració institucional»), és força raonable. Constata l'esgotament de la legislatura per diferències insuperables entre els socis de la coalició, però salva l'aprovació d'uns nous pressupostos, els primers des de fa tres anys, i la reunió amb Pedro Sánchez de la setmana que ve. No hi ha destitucions, no hi ha remodelació, no s'expulsa ERC, no s'agreuja la crisi sinó que es constata i es gestiona el calendari per tal que les inevitables eleccions no impedeixin l'aprovació d'uns comptes que tothom considera necessaris.
Això sí: com que tot avançament electoral implica una lluita per espolsar-se les culpes, Quim Torra ha aprofitat la seva compareixença per llançar uns quants torpedes contra Roger Torrent, al qual acusa de deslleialtat institucional per por a la repressió. El cert, però, és que el Tribunal Constitucional ha instat la fiscalia a investigar Tor-rent (i altres membres de la mesa) per haver donat tràmit a una moció de la CUP per l'autodeterminació i contra la monarquia, malgrat sentències anteriors que avisaven de no fer-ho. És a dir, que Torrent se la va jugar; si tanta por li fes una sentència d'inhabilitació, hauria evitat córrer aquell risc.
Dilluns passat Quim Torra va usar la condició de president per defensar el seu escó de diputat. Va exigir que el Parlament s'arrisqués a veure impugnades i anul·lades totes les votacions en què ell participés, un preu que considerava raonable pagar en defensa de la dignitat de la cambra i els seus membres contra les imposicions de la Junta Electoral.
Aquesta és la qüestió, i ho és des de fa mesos. Esquerra creu que cal preservar l'autogovern realment existent i treure'n el màxim profit mentre l'independentisme eixampla la base i recarrega les piles; en canvi, el puigdemontisme aposta per encadenar desafiaments i plantar cara al sistema encara que repercuteixi en les capacitats d'una Generalitat que no és la que volen perquè, com que és autonòmica, forma part de l'entramat constitucional.
Cada estratègia té avantatges i defectes, el problema és que són incompatibles entre elles. La Junta Electoral, amb l'ajuda del Suprem, ha clavat una falca que ha activat l'esquerda i l'ha portat al trencament. I ho ha fet a instàncies del PP, que té bons analistes dels camins i els viaranys del sistema judicial i els seus efectes polítics.
