Aquests dies han estat notícia per diversos motius els serveis de protecció civil. En el primer cas, respecte a l'explosió de la petroquímica de Tarragona, el considero un cas excepcional i difícil de valorar sense els coneixements tècnics necessaris. Jo puc tenir la meva opinió personal sobre el funcionament de tots els equips d'emergència i el que s'ha dit i el que no s'ha dit, però no voldria entrar en aquest tema.

En el cas dels greus problemes viscuts per la tempesta Glòria, sí que voldria fer diverses reflexions: la primera és que els serveis de protecció civil de la Generalitat, els serveis municipals i els diferents equips d'emergència crec que han estat prou eficients i amatents a les dificultats pròpies d'una situació inversemblant de pluja, vent, neu i estat del mar, en un país tan divers com el nostre

L'altra reflexió és el tema de les inundacions per desbordament dels rius. Els tècnics sempre hem defensat que el problema no són els rius, sinó l'ocupació salvatge de les seves lleres per instal·lacions de comunicacions i construccions de tot tipus.

Camps d'esports, parcs, residències d'avis i altres construccions més importants en zones inundables, és posar les mans al foc. Cal ser molt més curosos en la planificació urbanística, i seguir les directrius de zones inundables de l'Inuncat i del mapa de protecció civil, i així evitaríem tots els problemes. L'aigua i els rius, un dia, acaben ocupant el que l'home els ha envaït

Cal fer una revisió ara, després de l'experiència viscuda, i no tornar a caure en els mateixos errors, a reconstruir novament en les zones inundables edificacions o serveis que poden tornar a quedar afectats en properes ocasions

I això també serveix per a les platges, boscos, etc...

Finalment, una reflexió sobre la protecció civil municipal, la més propera al ciutadà.

Existeixen plans de protecció civil d'àmbit municipal que donen autoritat i també responsabilitats als alcaldes i ajuntaments. Existeixen tècnics de protecció civil prou ben formats i implicats en les grans ciutats, en serveis mai prou ben valorats. I els pobles petits, que no poden destinar recursos per a aquests temes, però que també estan afectats per possibles riscos, tenen, en el cas del Bages i altres comarques, els serveis de protecció civil comarcals dels Consells Comarcals, que disposen de recursos humans prou vàlids per donar suport.

Llegeixo que alguns alcaldes volen revisar els seus protocols. Perfecte.

Tenen el seu pla Duprocim fet i aprovat?, l'han llegit els polític responsables?, n'han fet la implantació en tots els serveis municipals, entitats del poble i, a la fi, a tots els seus ciutadans per saber què cal fer en aquests casos?

Han fet algun simulacre d'actuació per valorar-ne la idoneïtat o modificar el que calgui?

Cal posar-se les piles perquè, si, segons les reflexions fetes per gent entesa, això només és el començament de nous i més severs riscos naturals, no es pot fer servir només la queixa si un no ha fet els seus propis deures.