El govern de la Generalitat té emparaulada amb els comuns l'aprovació -si la crisi matrimonial entre JxCat i ERC no ho impedeix abans- d'un nou pressupost que seria el primer des de 2017 i que permetria tornar als nivells de despesa anteriors a les retallades. Un pressupost expansiu i social que posa fi a la misèria institucional autonòmica, segons els seus promotors. Només podem aplaudir-ho. Però que un document d'aquesta qualitat i profunditat suposi per a la Catalunya Central unes inversions totals de 77 milions constitueix un magnífic retrat del nivell d'atenció que reben aquestes comarques. Amb un pressupost com aquest, la inversió més costosa i important que veurem aquí serà una escola a Solsona valorada en 2,7 milions d'euros. La segona i tercera, un carrer a Manresa per valor de 2,6 i un accés a Sant Vicenç des de la C-55 valorat en 2,5. Tot projectes que porten un gran endarreriment. En un any com aquest no hi ha en el radar ni un sol projecte transformador, dels que fan diferències. Resulta decebedor.
