L' slow food en contraposició al fast food. Anar-se'n a viure a un poble amb quatre cases, després de passar-se mitja vida en una gran ciutat, respirant fum i traspuant estrès. Canviar el cotxe per una bicicleta que ens estalvia despeses, ens ajuda a fer exercici i ens converteix en els millors aliats del medi ambient. Renunciar als Zara, Bershka i Mango de torn per les botigues de manufactura local, de comerç just o de roba de segona mà, convertint-nos en seguidors del vintage sense haver de patir per les injustícies laborals i el malbaratament. Els humans som especialistes a crear tendències, moviments, modes, aficions i, al cap d'un temps, a inventar el seu contrari. Del darrer -que ja trigava- en diuen Desconnectats, i és una nova tribu urbana que ha decidit tallar amb la coneguda com a hiperconnectivitat per dedicar-se a viure la vida real. Més enllà dels arguments de sostenibilitat, que són irrefutables, si hi ha quelcom pel que serveix tot plegat és per demostrar la nostra capacitat per anar d'un extrem a l'altre. No va ser un humà qui va dir allò que tots els extrems són dolents? Vaja, que es pot gaudir dels immensos avantatges d'una eina com WhatsApp sense necessitat de penjar cada dia 10.000 fotos de postureig a Instagram o 10.000 comentaris idiotes a Twitter. Poder seleccionar és un luxe. Usem-lo.
