Negar la realitat no és aconsellable. Molts dels llocs de treball de la indústria, com avui molta gent l'entén, tenen una alta probabilitat de ser automatitzats. Per tant, és una notícia coneguda, amenaçant i important sobre el futur del mercat laboral. Com sempre, els matisos són tan importants com la notícia. Si la transformació digital de la indústria comporta amenaces en el futur laboral industrial, també obre la porta a noves oportunitats que hem de saber aprofitar.

La digitalització de la indústria suposa fer una indústria més intel·ligent, que produeixi béns de més qualitat, de forma més ràpida i amb menys costos, no sols econòmics, sinó també menys costos socials i ecològics. Dins d'aquest procés de digitalització per produir amb menys costos, entra de ple el repetit concepte d'economia circular. Recordem que és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents tantes vegades com sigui possibles. D'aquesta forma, el cicle de vida dels productes s'estén, i en la pràctica implica reduir els residus al mínim. Un model que contrasta amb el tradicional «usar i llençar».

Millorar la indústria en tots els aspectes és una obligació, la digitalització dona i donarà eines, però també les decisions empresarials i de les administracions públiques s'han d'orientar cap a aquesta millora. Els uns implementant aquests conceptes i els altres proporcionant el clima adient perquè sigui possible implementar-los. Em consta que en aquest cas el tema és tan important que s'estan realitzant accions en aquests sentit.

El repte en el nostre cas és que aquesta transformació no es quedi sols en les grans corporacions, sinó que arribi a tot el teixit industrial, a les pimes. I en aquest repte hi juguem un paper principal els Enginyers Industrials, com a fils conductors del coneixement a la tecnologia.

Els enginyers sempre hem tingut clar que la formació contínua és un dels valors intrínsecs de la nostra professió, igual que per a molts d'altres col·lectius com els metges, els docents, els informàtics... I ja anem tard, si la societat no entén que han de ser tots els professionals i de tots els nivells els que es passaran tota la seva vida laboral formant-se, és a dir, aprenent. La cultura de la formació contínua és una oportunitat i també un repte per al creixement personal i professional, i imprescindible per encarar el futur.

Segons José María Álvarez-Pallete, president executiu de Telefònica, «el 70% dels llocs de treball del futur no sabem quins seran», i un informe de l'empresa Randstad, publicat l'any 2018, destaca que el 70% de les empreses té dificultats per trobar talent disponible amb les competències adequades.

Si ho posem tot en el mateix sac -que no sabem quins llocs de treball tindrem en el futur i, a més, que avui les empreses no troben persones preparades- es posa de manifest la vital importància de donar una bona base formativa en conceptes digitals i tecnològics als nostres joves. Persones formades així tindran la suficient flexibilitat per anar adquirint els nous conceptes tecnològics que aniran apareixent.

És un altre toc d'alerta per adaptar el nostre model educatiu, per proveir la indústria de persones capacitades i competents, preparades per adquirir habilitats laborals que facin que les trajectòries dels professionals siguin a prova de robots.