Ernest Molins, Roser Parcerisas, Maria Estruch, Joan Soler i Mireia Vila van intervenir dins les VIII Jornades de Patrimoni «Recuperem la memòria popular de la vinya i el vi», organitzades pel Centre d'Estudis del Bages a la casa Lluvià. Molins va analitzar les fassines, o fabricació de l'aiguardent en dos pobles del Bages occidental: Fonollosa i Rajadell. Defineix la fassina com la fabricació d'aiguardent a partir del vi. Es basa en la destil·lació per enriquir el vi en alcohol, amb l'alambí d'origen persa i àrab. N'analitza la maquinària, consistent en una olla, recipient d'aram que, amb foc amb lle-nya, extreia vapors i es refrigerava en un safareig d'aigua freda. Amb l'expansió de la vinya arreu de Catalunya creix la producció d'aiguardent al Baix Camp, al Berguedà i sobretot al Bages, on el 1780 hi havia 28 fassines declarades que funcionaven, de les quals 14 a Manresa i 7 a Santpedor. A Fonollosa -amb Camps i Fals-, també hi havia fassines: algunes de manresans, com Francesc Comas Soler. Una altra, a Camps, de Jacint Soler Busquets, propietari de Claret. A Fonollosa, Isidre Morera transportava aiguardent al Berguedà. A Rajadell hi ha la fassina més antiga, del 1792 a cal Moliner, després arrendada a Jaume Carulla i aquest la sotsarrenda a Francesc Torra, que la passa al seu fill Isidre. Va esmentar l'aiguardent fet al poble per Jaume Viladés i les obres de regadiu de Joan Dalmau a final del segle XIX. Roser Parcerisas es va recrear en l'explicació dels remeis tradicionals amb vi, vinagre i aiguardent que servien per curar. «El vi fa sang i l'aigua fa fang», recorda, així com la seva etapa d'infantesa en què li feien beure un rovell d'ou, amb una mica de vi bo i el porró damunt la taula. Al segle XVIII, alguns ajuntaments oferien contractes a vinaters per la venda de vi i d'aiguardent als seus pobles. Exposa remeis i oracions per curar, procedents del Bages amb l'estudi de 60 masies en 22 anys. Les oracions atàviques del segle XVI perden força el XVIII, en què el remei és més raonable. N'hi ha per a les febres quartanes cròniques, fins a consells que es basen a matar colomins per salvar malalts o utilitzar vinagre i cargols. Es curava des del mal de costat, els furóncols, les pedres al ronyó, o el reumatisme, el tifus i els mals de dones. En tot cas, la referència que el vi curava és constant.
La verema: cuina i tradició, amb la torrada d'aiguardent, centra l'atenció de Maria Estruch. S'esmorzava, es feia una olla de confitat de porc amb vianda i amanida; la beguda de les 10, amb vi, amanida i llonganissa. Al dinar, carn de cabra, oca o gallina. A la verema i al segar es feia com un dinar de festa major, amb escudella i carn d'olla. A mitja tarda, sucamulla, pa amb vi i sucre, o grana de capellà i pets de monja. Al sopar treien el que els havia sobrat: vianda i amanides, amb cansalada o rescalfat de cabra i gallina. L'enòleg Joan Soler va explicar la recuperació de varietats de vinya per la DO Pla de Bages. Identitat geològica, paisatge fèrtil, patrimoni de pedra seca amb llegat econòmic i cultural del passat configuren un ADN diferent vinculat al clima i la terra. Als anys 80 el concepte de globalització dona valor a la diferència. Al Bages hi ha varietats majoritàriament minoritàries: macabeus, picapolls i sumolls. Malvasies diverses com la manresana; el trepat i el bar-rut complementaris. Elogia el mandó i esmenta els nous vins introduïts als anys 80 del segle XX, «que han vingut per quedar-se i ajuden a fer pujar l'autoestima», com el cabernet sauvignon. Hi ha varietats que hauran d'entrar de mica en mica en la nostra DO, com pansa, panser o turbat. També el muscat d'Istanbul, trobat a Sant Benet, o la cua de moltó. Valora el projecte de la torre Lluvià amb la implantació de tres hectàrees de vinya, cuidades per la fundació Ampans, i analitza dues varietats més: el cap negre i el cap pelat. Mireia Vila va conversar amb Enric Solergibert d'Artés, Josep Escursell de Sant Vicenç de Castellet i Ramon Roca de Cardona, que treballaven al món del vi i de la vinya de manera tradicional. La jornada es va acabar amb la projecció d'un curtmetratge sobre el món de la vinya i el vi al Bages.
