La Junta Electoral diu que Clara Ponsatí no serà diputada europea fins que vagi a Madrid a prometre la Constitució -moment en què seria detinguda, és clar-, però Clara Ponsatí acaba de recollir a Brussel·les l'acreditació com a titular del seu escó, perquè el Parlament Europeu passa moltíssim de la Junta Electoral espanyola. A la foto, Ponsatí riu, Puigdemont riu, Comín riu, l'independentisme tot es fa un tip de riure. Fins i tot riuen els presos a la cel·la.

La Justícia espanyola estima que Ponsatí ja no està protegida per la immunitat parlamentària al seu domicili d'Escòcia, país on exerceix de professora universitària, perquè el Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea, però la diputada surt de casa amb les maletes i viatja fins a Brussel·les sense que cap autoritat britànica li barri el pas. I això que per sortir de l'illa cal ensenyar el passaport. I ella riu, i l'independentisme riu, i a les presons no destapen cava perquè és prohibit.

De qui és culpa tot aquest despropòsit? A la caverna madrilenya no en tenen cap mena de dubte: la culpa és de Pedro Sánchez i la seva coalició satànica amb el de la cueta, que ha venut l'orgullosa ànima de la pàtria a l'anti-Espanya encarnada per l'independentisme republicà. Si almenys fos un independentisme monàrquic! Però no, havia de ser pèrfid per duplicat, amb contumàcia.

Tant se val que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea establís que no cal cap tràmit a Madrid per adquirir la condició d'eurodiputat: la Junta Electoral continua citant els electes. Tant se val que la cort europea digués també que els diputats han de poder-se moure lliurement: la Justícia espanyola insisteix a limitar l'abast de la seva immunitat i manté les ordres de detenció al sud dels Pirineus. Que la resta del continent en prescindeixi no els causa cap vergonya; si de cas, potser els referma en la convicció que Europa ni entén ni estima el Regne d'Espanya.

Però al sud dels Pirineus les ordres de detenció i de presó provisional, els actes d'imputació i d'obertura de judici, les interlocutòries i les sentències, els dicta aquest sistema que considera opinables les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per això, mentre els presos envegen des de dins de la tanca la llibertat de moviments dels qui són a fora, aquests envegen al seu torn els qui són a l'altre costat d'una altra tanca, una que és dibuixada als mapes dels estats.