El Baxi Manresa va rebre la temporada passada com un regal inesperat la possibilitat de participar en una competició europea, i durant aquest curs ha estat obsequiant els aficionats amb l'al·licient afegit de veure el seu equip competir amb bons resultats davant formacions de tot el continent. La participació a la Champions ha estat un toc de color i d'il·lusió en una temporada en què, com sempre, l'objectiu és conservar la categoria. Malauradament, el Baxi ha encarat aquest regal amb poca sort: ha tingut lesions en jugadors clau i ha patit una passa de grip molt inoportuna -que potser s'hauria pogut prevenir millor. Tanmateix, fins i tot quan ha estat derrotat, l'equip ha lluitat fins al darrer segon, com és el cas de l'espès partit en què dimecres va quedar definitivament fora del play-off. Passar a la fase següent hauria estat engrescador, però el desgast que es percep en la plantilla fa pensar que, tenint en compte l'objectiu important, una disminució de la càrrega de treball pot evitar disgustos. Seria ben trist que, en un any en què la permanència està ben encarada, els aficionats haguessin començat la temporada gaudint i l'acabessin patint.
