Un home busca una paperera. Gran, petita, vella o nova, com sigui, però no en troba cap. «No hay papelera?», diu i pregunta alhora al seu company de taula, a la sala petita del Pavelló de Suècia de Berga. Ell i els seus col·legues formen part de l'equip mòbil de la Policia Nacional que renova els DNI. Avui, s'ha de tornar a posar el dit índex damunt d'un lector d'empremtes digitals per confirmar que tu ets tu, igual que fa una setmana. En diuen tecnologia digital. Potser pel dit. I quan et donen el document vell, en retallen un trosset amb unes tisores. I no saben què fer d'aquests petits trianglets de plàstic sobrers.
L'home que busca la paperera aixeca els ulls i escaneja la sala per veure si en troba alguna. No en veu cap. Surt i en busca pel vestíbul, al passadís. Torna, sense paperera. «Senyor: busca una paperera? Miri, a Berga recollim les deixalles amb el sistema del porta a porta, i ja no tenim papereres. Tenim cubells per recollir les diferents fraccions de brossa. Potser aquí al costat, a l'arxiu, en tenen». «Pues nada. No hay papelera. Lo dejaremos aquí», comenta fent un gest vague on hi ha la taula. Des que fem el porta a porta, estic encara més conscienciada sobre la importància del reciclatge. I per això, ho he de dir, he tingut malsons pensant que els maleïts trossets de plàstic van acabar al rebuig.
