07 de febrer de 2020
07.02.2020

Mossèn Ballarín

06.02.2020 | 21:47

Demà es commemora el centenari del naixement de mossèn Josep M. Ballarín, capellà, escriptor, aficionat al Barça i, sobretot, home ple de bondat, que amb el seu bon humor feia la vida més amable a tots aquells que tractava.

Nascut a Barcelona el 8 de febrer del 1920, va formar part de la Lleva del Biberó. Tancat en un camp de concentració en acabar la contesa, el bisbe Tarancón el nomenà capellà custodi del santuari de la Mare de Déu de Queralt, on s'estigué des del 1953 fins al 1988, any que va passar a ser vicari de Gósol.

En la memorable entrevista de TV3, El Convidat, mossèn Ballarín, amb la seva senzillesa i el seu bon humor, recordava que amb el seu llibre més famós, Mossèn Tronxo, amb 100.000 exemplars publicats, havia guanyat deu milions de pessetes, tot i que al cap d'un any «no en tenia cap», ja que va donar els diners a la gent necessitada. Mossèn Ballarín confessava que «un capellà no podia tindre tants quartos» i per això ho va repartir tot.

Enemic de clericalismes, mossèn Ballarín deia a El Convidat que els capellans estan «massa preocupats pel Papa i pels bisbes» i que allò que haurien de fer «és tractar la gent».

En una entrevista al diari Avui (20 de novembre del 2013) Ballarín creia que, de tots els papes, era Joan XXIII el qui se «salvava», i també «el d'ara», el papa Francesc, «un home que va arribar a bisbe i a cardenal, però no va deixar de ser capellà».

Mossèn Ballarín defensava una Església que no fos «tan avorrida» i per això demanava que Déu li atorgués «el sentit de l'humor», que és allò que ens salva de la rutina.

Per a mossèn Ballarín, la missió del capellà era «ser amic de tothom», per dedicar-se completament als altres i afirmava que «el que importa és la gent i tindre les portes obertes». I és que «l'Església ha perdut agilitat» i per això li costa tant adaptar-se als canvis. D'ací que defensés que «per recuperar la frescor a l'Església, caldria que l'ensenyament als seminaris fos fresc». La feina del capellà quan tracta la gent, com deia mossèn Ballarín, és «ajudar a descobrir allò que tenen de bo».

Mossèn Ballarín creia que «el mal nacional de Catalunya és barallar-nos» i per això, «si no tenim independència serà culpa nostra». També va afirmar que amb «la independència de Catalunya, a l'Església Catalana li aniria millor».

A més de Mossèn Tronxo, mossèn Ballarín va escriure obres com Francesco, Sant Benet, mil cinc-cents anys, Mossèn Ballarín per ell mateix, Pluja plena de bassals o Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra. Mossèn Ballarín, que el 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1996 el Premi Ramon Llull, va morir el 18 de març del 2016.

El record i l'exemple de llibertat evangèlica de mossèn Ballarín, així com el seu compromís amb l'Evangeli i amb la nostra cultura, és per a tots els qui l'hem conegut, personalment o per mitjà de les seves obres, un estímul per a ser més compromesos, tant pel que fa a l'Església com també pel que fa al país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit