La setmana passada vaig anticipar que els que donen suport als pressupostos de la Generalitat sortirien a dir-nos les meravelles que contenien, amb el que no comptava era que seria el meu company de pàgina, i antic company de partit, Antoni Dalmau qui ho faria el mateix dia.

Entenc que va fer servir les dades que va donar la conselleria sense posar-hi cap filtre, i tot i no dir cap mentida no va dir cap veritat. És allò de que hi ha veritats, mentides i estadístiques.

El que va passar és fàcil d'entendre, la conselleria va donar les dades dels Pressupostos inicials, i com que aquests ja tenien tres anys, el que es va pressupostar era molt inferior al realitzat. Així el que es feia era comparar dades del pressupost inicial del 2017 amb el pressupost inicial del 2020. Tenim dades del tancament dels Pressupostos del 2017 i el 2018 que ja han estat aprovades per la mateixa Generalitat i ens donen unes liquidacions superiors al pressupostat per a aquest any, que ha estat de 27.512 milions d'euros. Així, si el pressupostat inicialment per a les diferents conselleries era de 24.442 milions i el realment gastat va ser el 2017 27.647 milions, el 2018 28.650 milions i fins al novembre del 2019 27.745 milions.

Dir que es dedicaran més diners a Salut, a Educació o Afers Socials és faltar a la veritat, i quan ho fa el conseller d'Economia, que té totes les dades, menteix a la ciutadania. Ell sap millor que ningú que l'any passat o l'altre les diferents conselleries es varen gastar més diners dels que tindran aquest any. L'Antoni, repicant dades, estava convençut que aquests pressupostos millorarien la vida dels ciutadans i aquets pressupostos queden molt curts si realment volem revertir la situació.

Per acabar-ho d'adobar, aquest pressupost no inclou la puja del dos per cent de sou als treballadors públics. El conseller del ram ja s'ha afanyat a dir que l'aplicaran però només per als funcionaris, per als treballadors públics de serveis concertats no es farà; així, els treballadors de Salut o Educació concertats en quedaran al marge. Alguna cosa no va rodona.

En el que sí que tenia raó l'Antoni era que el pressupost de Cultura puja; el que passa és que les dades que va donar, tot i ser reals, no són del tot certes, atès que el departament de Cultura té avui competències que abans eren en altres conselleries, com per exemple el Consorci de Normalització Lingüística, el que fa que els pressupostos no siguin comparables. Tot i així, els pressupostos avui encara són més d'un trenta per cent, amb dades homogènies, més baixos que a l'any 2011. Ja que parlem dels pressupostos de Cultura cal dir que el novembre del 2018 es va prendre pel ple del Parlament un acord pel qual els pressupostos del 2019 serien un u i mig per cent del total i el dos per cent al final de la legislatura. La veritat és que aquest govern, i el seu president, que tant reclama la sobirania del Parlament de Catalunya, no sembla fer gaire cas als seus acords, presos per una immensa majoria.

Per acabar, sí que voldria donar la raó sense peròs al company de pàgina en el fet que els ingressos seran superiors als de l'any passat i milloren la seva progressivitat. Dit això, aquesta petita millora dels ingressos no justifica la tramitació d'uns pressupostos i retardar un procés electoral quan el mateix govern ha reconegut que la legislatura està acabada.

Deixem-nos de tàctiques partidistes que no duen enlloc i anem de cara a la feina, les ciutadanes i els ciutadans ens ho agrairan.