No hi ha gaires textos que puguin expressar tant, amb tant poques i senzilles paraules. L'Evangeli d'aquest diumenge ens diu que, per a Jesús, els creients cal que siguem la sal i la llum del món. En el mateix capítol, Mateu presenta el «programa» de Jesús amb les benaurances (v. 1-12) i, com a colofó o conseqüència evident, planteja aquestes dues metàfores.
Els especialistes han cercat diversos aspectes del caràcter religiós de la sal, molt estès en el món antic. La sal apareix com a imatge d'allò que purifica, conserva i dona vida als aliments. De ben segur, la gent senzilla que escoltava la predicació del Mestre captava en tota la seva frescor el simbolisme amagat darrere la sal i entenien que «la bona nova» podia deixar un bon regust i una «gràcia» especial en la vida de l'esser humà.
On és la sal de la gent d'avui? On són els cristians capaços d'engrescar els altres? Necessitem redescobrir que la fe és sal que ens pot fer viure tot de manera nova: convivència i soledat, joia i tristor, el treball i la festa. Amb l'Evangeli al cor, aportem quelcom a l'actual societat que doni sabor a la vida? Quelcom que purifiqui i alliberi de la descomposició espiritual i de l'egoisme brutal i insolidari?
La segona metàfora ens fa mirar més enfora. Una habitació a les fosques pot arribar a ser desagradable, sobretot si no hi has viscut i no en coneixes els detalls; la manca de llum no permet percebre el que hi ha de bo (o dolent) allí dins. Gairebé no es pot explicar amb paraules ni amb arguments: ho has de veure.
És així com descobrim que al nostre entorn també hi ha moltes persones que, amb la seva forma de viure i preferències, les seves conviccions i els seus costums, tenen prou capacitat i eines per sanejar aquesta societat, introduint-hi honestedat; homes i dones que no es deixen cor-rompre ni per l'ambició del diner fàcil ni per l'atractiu de l'èxit immediat. I ens fan dir: «Això només és possible amb gent que es deixa portar per la llum de l'Esperit».
