No fa falta haver estat uns anys al Parlament per saber que tota llei ha de contenir garanties per al seu compliment, i sancions, en el cas de ser vulnerada. Si això és cert per a lleis normals, molt més ho ha de ser per a la Llei de Lleis que és la Constitució.

Van fer bé els pares de la Constitució d'estudiar, valorar i copiar alguns punts d'altres constitucions, de llarg recorregut, i molt especialment de les més innovadores i modernes. Aquest fou el cas de la Constitució alemanya, la qual va proporcionar bons models per alguns dels articles més delicats, i fou aquesta constitució la que proporcionà la redacció de l'article 155.

Sempre i en tot lloc, cal preveure situacions impensables, però que poden arribar a passar, en casos molt singulars i extrems. Ningú podia imaginar que després de quaranta anys de lluita contra una dictadura, en una democràcia plena hi pogués haver un moviment contrari als preceptes constitucionals, i decidís vulnerar la Carta Magna, i amb ella, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Impensable, per als autèntics demòcrates, oimés si els qui pretenien dur a terme la vulneració volien imposar a una majoria de catalans i catalanes un sistema clarament inferior en matèria democràtica. El greu no fou convocar un referèndum (sense complir els preceptes universals que ha de tenir), sinó l'aprovació d'unes lleis de desconnexió sense disposar de la majoria parlamentària preceptiva i vulnerant totes les normes democràtiques que els diputats havíem consensuat.

Alguns volen justificar totes aquestes vulneracions de la legalitat dient que són molts a qui no els agrada la relació Catalu-nya-Espanya, i obliden que en són molts més els qui la sostenen i la respecten. Només faltaria que a cada moment en què una relació no agradi es decideixi trencar amb l'estat de dret. Per aquesta via, multitud de municipis ja haurien trencat amb el govern de la Generalitat, vist com funciona des de fa molts anys.

Precisament, l'existència de l'article 155 es va posar com a garantia que si en algun moment algú volia vulnerar l'estat de dret, i el respecte al funcionament democràtic del país, es pogués parar, via exercici del poder constitucional de què disposa el Govern central. Totes les constitucions dels països democràtics disposen d'elements de contenció davant d'agressions als drets del conjunt dels ciutadans.

I és el que va fer el Govern central, amb massa retard al meu entendre, però just abans no es produïssin danys irreparables a l'estat de dret i al conjunt de la ciutadania. Cap bàndol no pot imposar a un altre un canvi de sistema si no compleix amb les normes establertes. Aquest és el principi bàsic d'una democràcia, i aquí alguns varen creure que eren posseïdors d'un dret especial, superior, a la resta dels catalans. Podien trencar l'estat de dret, i imposar les seves lleis, sense respectar la Constitució, que ens protegeix a tots i a totes.

Els populismes i els populistes creuen tenir un dret superior i es consideren representants de tot un poble, per això pensen que poden actuar al marge de la llei. Fan una interpretació esbiaixada de la llei i l'adapten a les seves conveniències. I tant és el convenciment, la il·luminació o el fanatisme que fugen de la realitat i no accepten l'autocrítica. El procés no tenia cap base legal. Va fracassar i fracassarà tantes vegades com algú el vulgui recuperar, perquè tindrà al davant l'estat de dret, i l'activació dels mecanismes establerts en la Constitució, per evitar que sigui incomplerta. Aquesta és la salvaguarda dels demòcrates i el fre als qui diuen ser-ho però no en respecten els fonaments.