Amb la reunió bilateral Torra-Sánchez, hem trencat el mur d'incomunicació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat.

Un primer escull superat i és clar que no serà fàcil; el conflicte ve d'antic i va per llarg, però aquesta setmana hem fet un primer pas per blindar el camí del diàleg que no només té a veure amb el conflicte territorial, sinó que té a veure amb totes aquelles qüestions que fa molt temps que estan bloquejades a Catalunya.

Així, avui ja tenim una agenda àmplia per iniciar aquest camí i també una proposta de data per a la mesa de diàleg que ens ha de dur a una votació que doni un respir al conflicte a mitjà termini.

La necessitat de tenir una agenda àmplia ha estat sempre una prioritat dels comuns, per això és que hem impulsat uns pressupostos socials a Catalu-nya.

A voltes, quan es produeixen avenços com és el cas, pot haver-hi intents d'apropiació, però aquest diàleg és patrimoni de tots i de totes, i no de les forces polítiques que estiguin assegudes a la mesa, així que seria un error parlar de línies vermelles o intentar utilitzar el diàleg de forma electoralista. Aquesta mesa transcendeix les eleccions. És un instrument per blindar una solució política, no un instrument electoral. Si volem obtenir fruits, ho hem de tenir molt present.

Lamentablement, mentre algunes intentem que la incomunicació passi a ser història, l'oposició del Partit Popular munta xous i fa escarafalls al Congrés i davant els mitjans. Gairebé superant els espectacles als quals ja ens han acostumat, des de fa anys, els de Ciutadans al Parlament de Catalu-nya. Realment, faran bé de presentar-se junts a les eleccions: ja són el mateix.

I és trist, perquè el PP, a diferència de Ciutadans, sí que ha estat un partit de Govern amb tota la responsabilitat institucional, crec que és plenament conscient que el conflicte territorial no es resoldrà sense diàleg. Per aquest motiu sembla plausible que en el fons el que realment els molesta és que el diàleg sigui avui la clau de l'estabilitat de la legislatura i el que sobretot no volen és que el mur, ara, el posem com a dic de contenció per posar fi a la seva herència de corrupció, retallades i judicialització.

I és que el Congrés, amb la seva composició política actual, fa que el diàleg no sigui només la millor i única opció per solucionar el conflicte territorial, és també la garantia del progrés social i polític a Catalunya i a Espanya.