No coneixia Gringo Pobre. L'únic que sé d'ell és que abans de morir formava part de l'estol de joves que el missioner Juan Carlos Cabrera intentava apartar de les armes, les drogues i les bandes perquè no li acabés passant el que li va acabar passant. De més de tres-cents nois que esnifaven cola per fer-se passar el fred i la vida, el pare Juan només en va poder rescatar una dotzena. «Rescatar» és la paraula que va fer servir en l'entrevista que li va fer aquest diari. El pare Juan havia estat de retir espiritual a la Cova de Manresa el 1989 i hi va tornar fa poc per explicar com Mans Unides els ajuda a lluitar contra la pobresa extrema. Criatures condemnades d'antuvi que s'enfonsen pel pes dels seus propis tatuatges o del plom que els acaba tocant i que és l'altra cara de la plata que reben dels narcos per fer de sicaris. Canalla pobra sense educació siguin gringos o no. Però també hi ha gringos que, tot i haver anat a escola, potser privada i tot, tenen molt mala educació. Hi ha aspectes del llenguatge corporal que s'entenen molt bé parlis la llengua que parlis. Per això el que no s'entén és que milions de persones hagin dit que els agrada una fotografia de cinc homes espatarrats i la cantant Rosalía allà enxubada, per molt famós que sigui el raper que l'acompanya. No pot agradar allò que és lamentable. #manspreading.
