Saps que fa uns quaranta milions d'anys Manresa estava coberta per un mar?» La frase pertany a un anunci de «Manresa Cor de Catalunya. Visita guiada pels principals monuments i carrers de la ciutat». En aparença no se li veu res d'estrany, però si ens hi entretenim podem arribar a preguntar: existia Manresa fa quaranta milions d'anys?

És evident que no. Existia un indret submergit a les mateixes coordenades geogràfiques on, quaranta milions d'anys més tard, s'establirien unes famílies dalt d'un turó al costat d'un riu, i foren el germen de l'actual ciutat de Manresa.

No hi ha motiu per fer cap retret a la gent de les visites guiades, perquè la projecció geològica de la geografia política és una pràctica universal. També diem que fa milions d'anys Catalunya era així o França era aixà, i cap de les dues no existia. També parlem de quan els Estats Units estaven coberts pel gel en temps dels mamuts, però la nació data de l'any 1776.

Aquesta simplificació sembla innòcua, però en realitat transmet un fort contingut ideològic, tant si és de forma conscient com inconscient. Les historietes d'Astèrix i Obèlix presenten els gals com uns francesos de fa dos mil·lennis, però la denominació «francesos» prové del nom dels francs, un poble germànic procedent de l'altre costat del Rin que fins al segle cinquè no es va estendre per la llavors anomenada Gàl·lia. Es tracta de dotar-se d'antiguitat per carregar-se de legitimitat nacional i motius d'orgull. Es veu que acumular generacions dona prestigi.

A Manresa hi ha una plaça dedicada al Mil·lenari de Catalunya i una altra al Milcentenari de la ciutat, i això és perquè el país va celebrar els mil anys del seu «naixement polític» (quan un comte de Barcelona va trencar els lligams de dependència del rei dels francs, l'any 988) quasi al mateix temps que Manresa commemorava els mil cent del primer esment documental del nom de la ciutat, l'any 889. Acreditar un segle més d'antiguitat que Catalunya va ser objecte de celebracions per les autoritats i la societat manresana, fa tres dècades.

En realitat, el gruix dels sediments té una importància relativa. Els Estats Units van assolir el domini del món amb menys de dos-cents anys d'edat, i ara va camí de fer-ho (amb permís dels virus) la molt mil·lenària nació xinesa. Entremig, el Regne d'Espanya presumeix de cinc segles d'unió dinàstica. Ves quina cosa!