Tinc tres gallines que ponen un ou cada dia. És a dir, cada setmana acumulo 21 ous i l'enrenou que suposa repartir-los entre familiars i amics. Dic enrenou, perquè pas que me'ls venen a buscar a casa, els ous, tot i que els troben «molt bons, boníssims», frescos com són. Comprendreu, doncs, que tinc un problema logístic d'ous (no rigueu), que resoldre'l m'exigeix constància, ànim decidit i força de voluntat. Cap problema greu, si no passa res que trenqui els esquemes de funcionament que tinc pactats (és un dir) amb les tres aus de corral.
Aquest és el cas: perquè les gallines siguin felices i els ous compleixin els requisits nutritius i gustatius que els distingeixen, és bo que corrin lliures, que passegin, que vagin a la seva picotejant aquí i allà de l'hort que els procura tota mena de complements alimentaris a la dieta de pinso. Prenen el sol, enforteixen músculs, milloren la salut, s'alliberen de l'estrès d'estar tancades, tot plegat en benefici de la qualitat dels ous. Excuso dir-vos que ho agraeixen i es nota. Tant, que quan és l'hora de tornar-les a tancar al galliner necessito Déu i ajuda per aconseguir-ho. I hi ha vegades que em posen nerviós amb tanta tossuderia a no voler entrar.
L'experiència aconsella actuar amb paciència, no amenaçar-les, ni empaitar-les cridant. Un «tites, tites, tites!» tranquil, gairebé afectuós acostuma a ser eficient. Però no sempre. Aleshores és quan al gallinaire li cal pensar alguna estratègia d'actuació que les enganyi, les despisti, els tregui del cap voler continuar lliures i al seu aire. Una bona opció és haver muntat prèviament una mena de tancat mòbil que permeti improvisar el circuit de tornada de les gallines lliures al galliner. Una altra opció és arraconar-les en un punt sense escapatòria de l'hort, tot i que cal comptar que poden sortir volant cap a l'altra banda de la tanca, a la casa o l'hort del veí. Cal saber que no hi ha res de cert en allò del vol gallinaci que parla de la poca capacitat voladora d'aquestes aus, i que només cal atribuir-lo a aquells humans amb idees sense substància, poc ambicioses, allunyades de la realitat. La proposta bona, la que acostuma a funcionar, és comptar amb una gallina obedient, guanyada a base de temps i premis. El manual diu que en un cas de gallines tossudament alçades en contra del gallinaire opressor, la gallina col·laboradora haurà d'estar tancada i incitada a cloquejar sense parar per cridar l'atenció de les companyes. A base d'insistir, de no atabalar-les ni empènyer-les, i de deixar la porta oberta (a risc que es coli alguna rata que troba aliment fàcil en un galliner), és possible que el cant de la gallina-sirena aconsegueixi fer tornar a casa les gallines revoltades. Ufff!
A aquestes alçades de l'article em venen al cap algunes situacions viscudes aquesta setmana que tenen semblances amb la metàfora gallinaire. Penso que hi ha algú que té un problema d'ous, no logístic, a l'hora de vetllar que la gallina que li procura aliment se senti lliure, ben tractada, no enganyada per cap gallina obedient, ni amenaçada per cap rata interessada a colar-se i aprofitar-se del que hi ha dins del galliner. Em recorda el «tiiites, tiiites!» burleta que deia aquell.
