Kobe Bryant és un nom que s'ha convertit en llegenda, generant una admiració unànime i una empatia sense cap mena de reserves, més enllà de les seves qualitats esportives, que eren moltes. Un mite llorejat en una trajectòria refulgent a l'NBA, l'olimpisme i en el conreu de la humanitat que el convertiren en un referent en qui emmirallar-se les generacions més joves i les que no ho eren tant. Una màgia en moviment, un llampec de tons àurics i malves i de sensacions que recorria el parquet de manera huracanada, seduint per la capacitat d'encistellar, per la plàstica com ho feia i, al mateix temps, per la seva aptitud en la vida. Era el talent encarnat que es refeia dels errors seguint els dictats del cor, exigint el millor de si mateix en tot, posant una dosi de simpatia, i inspirant fascinació pel seu art, com si la pilota fos un apèndix autònom del seu cos.

Ha estat un colós del bàsquet, potser amb la genialitat d'altres, però amb uns valors que el feien genuïnament diferent i tan proper a tothom que el seu joc creava uns vincles invisibles amb els espectadors.

Kobe tenia el rol d'escorta, el mateix que Michael Jordan; i, per tant, la seva missió era sumar punts, donant suport al base, i també marcar des del perímetre, de manera ràpida, precisa i implacable, essent temut per l'adversari, talment es tractés del verinós mamba, l'ofidi rèptil de l'Àfrica, d'aquí el renom de Mamba Negre amb què fou conegut, respectat i admirat, així com l'acròstic de KB24, conformat per les inicials i el número de la seva samarreta, el mateix que portava quan era estudiant.

El nom d'aquest ciclop d'1,98 m d'alçada no apareix en el santoral perquè fou escollit pels seus pares, poc abans de néixer a Filadèlfia el 23 d'agost del 1978, quan varen degustar el bou de Kobe i s'encapritxaren d'aquesta denominació.

La seva trajectòria vital va associada a l'NBA i a Los Angeles Lakers des del 1996 fins al 2016, però hauria pogut estar vinculada al futbol, ja que quan tenia sis anys el seu pare -també jugador professional de bàsquet- va prosseguir la seva carrera a Itàlia, on Kobe va aprendre italià i castellà, jugant de manera magistral amb la pilota als peus, demostrant tenir habilitat i talent, així com una profunda admiració pel Milan i el Barça, especialment per Frank Rijkaard, fins que el 1991 varen regressar als Estats Units i, mentre estudiava a l'Institut Lower Merion, va fitxar per l'equip de bàsquet local dels Aces, passant directament a l'NBA amb divuit anys i sempre honorant-se de poder dir que el seu pare havia estat la seva veritable universitat.

El 1999 va conèixer la ballarina Vanessa Laine, amb qui es casà dos anys després, i va tenir quatre filles: Natàlia, Giana, Bianka i Capri. Un matrimoni que, com tot en Kobe, va ser explosiu, amb un apassionament desbordant que evidenciava que no podien viure separats encara que junts, a vegades, no era gens fàcil.

Kobe és un dels paradigmes més preuats del bàsquet nord-americà, amb medalla d'or a les olimpíades de Pequín 2008 i de Londres 2012, i una llista de guardons que el fan excepcional. Tanmateix, en paral·lel i amb una generositat proporcional als seus dons sobrenaturals, ha passat a la història com un dels esportistes més altruistes de tots els temps, que mai oblidà ni la seva comunitat ni ser un exemple de tenacitat per als joves.

Fins que el diumenge 26 de gener, amb 41 anys, es va estavellar el seu helicòpter quan sobrevolava la localitat californiana de Calabazas, amb la seva filla Gianna de tretze anys i set persones més. Un final tràgic, injust com totes les tragèdies, commovedor, funest i horrible que converteix en mite el Kobe que tenia com a màxima: «Tot el que és negatiu, la pressió, els desafiaments... són per a mi una oportunitat per créixer».