Una de la matinada de diumenge. Vinc de la farmàcia de guàrdia i pujo carretera de Vic amunt. És el meu barri de tota la vida, mai m'hi he sentit insegur. Al davant de l'edifici dels Infants, m'estic posant la cartera en una butxaca de l'abric. De reüll veig un noi que se m'està acostant i de sobte, quan és just a la meva alçada, se'm llança al damunt, em posa les mans per tot arreu, a les butxaques també, intenta endur-se el mòbil que duc en una dels pantalons, la bossa que porto penjada. Són cinc segons d'alta tensió que no desitjo a ningú. Ell és més jove, més àgil i més fort que jo però, contra tot pronòstic, li dono una empenta i aconsegueixo repel·lir la seva agressió. No penses, actues per instint si tens un mínim de capacitat de reacció. Al davant hi ha més gent, i suposo que ell no es vol complicar, buscarà una altra presa. Crido i li dedico uns quants improperis, no publicables, mentre s'esfuma tot corrent. Truco a la Policia Local, per sort encara tinc mòbil. Explico el que ha passat i faig una descripció de qui m'ha abordat. Em diuen que la nit és molt moguda, que no és pas el primer cas. I jo també sé de coneguts que s'hi han trobat i que, malauradament, això és el pa de cada dia, i més durant les nits del cap de setmana. Ara m'hi he trobat de cara, en viu i en directe.
Aquesta és la Manresa que tenim. Hem d'assumir la realitat que aquella ciutat tan tranquil·la ha passat a la història. El repte és frenar aquesta degradació pensant en els nostres fills. Perquè hi puguin viure.
