El trànsit a l'autopista de Manresa a Terrassa va començar a disminuir el 2008, amb l'inici de la crisi econòmica, i no va remuntar fins al 2014. Des de llavors, coincidint amb la bona evolució de les xifres macroeconòmiques, la circulació a la C-16 es va anar incrementant durant cinc anys seguits. Ara, l'impuls sembla que s'ha acabat: l'any passat ja no va créixer, sinó que va perdre un 0,1%. La xifra s'ha estancat i ha quedat lleugerament per sota del màxim del 2007. Ara són 19.208 vehicles diaris i llavors n'eren 20.848. Tot indica que la C-16 té un sostre entorn dels vint mil, cosa que resulta molt negativa per al Bages. La principal funció de l'autopista és treure trànsit de la desbordada i exasperant C-55. A hores d'ara sembla que ha deixat de fer-ho. No és estrany, tenint en compte que és entre les més cares de l'estat i, al damunt, obliga a pagar amb un sistema irritant si no es vol haver de contractar el servei de teletac al banc. Si l'estratègia per a la C-55 partia de la base que el trànsit s'aniria transvasant, caldrà revisar-la. No està passant. Autema no hi ajuda. La Generalitat ha de respondre una pregunta òbvia: i ara què?
