Amb un peto marró, uns pantalons verds (sí, eren pantalons, no malles), una cabellera a l'estil Brad Pitt i el dibuix d'un enciam enganxat al pit, l'actor Pep Parés es va passejar per tot Catalunya a mitjan anys 90 proclamant que els petits canvis són poderosos. Un missatge gairebé tan enganxós com l'«envàs on vas», que la majoria de catalans, il·lusos, vam comprar. Una gran mentida que ha durat més de dues dècades fins que la realitat, insistent, ens comença a dir dia sí i dia també que això no va així, que els petits canvis no són poderosos, són obligatoris i necessaris, però insuficients. Que el que cal és un canvi de model. Dues dècades separant el cartró, els envasos i el vidre, mentre al supermercat hem seguit premiant productes amb fins a tres embolcalls. Uns béns que es transporten majoritàriament en camions i que anem a comprar al volant de cotxes, encara de combustió. I a les cases, el consum d'electricitat és cada vegada més alt. El resultat de tot plegat és que les emissions de CO2 no s'han reduït sinó que el 2018 van marcar un rècord històric. Els experts alerten que queda poc marge per salvar la situació, i vista la poca predisposició del primer món a acceptar un canvi d'hàbits dràstic, el que potser cal és començar-nos a plantejar com ens adaptarem al futur negre i no tan llunyà que ens espera.
