Amb aquest nom defineix la teòloga Pepa Torres la manipulació que fan del cristianisme alguns dirigents polítics com Trump, Bolsonaro, Salvini o Abascal, que utilitzen la religió al servei dels seus interessos perversos, amb polítiques migratòries xenòfobes i racistes.
Malgrat tot, com deia la teòloga Pepa Torres, a la XV Jornada organitzada pel Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans (a la qual vaig assistir), «l'amor i la bondat existeixen fins i tot en temps d'incertesa i de còlera» com els que estem vivint.
Tots podem comprovar «la cruel inhumanitat» de molts dirigents polítics en «aquest temps de barbàrie, amb gent que ha perdut la vida intentant arribar a les nostres costes o amb la barbàrie «de lleis injustes». I enmig d'aquest clima del tot indecent, amb governants que miren pels seus interessos, també podem descobrir «la bellesa de la bondat, com la de Carola Rackete» o Òscar Camps. Per això, els deixebles de Jesús estem cridats a «denunciar» el mal i la injustícia «amb la desobediència». Com deia Pepa Torres, no podem viure instal·lats en el «sí resignat, sinó en el no rebel», per tal de no ser gent que dorm, sinó homes i dones portadors de somnis.
Segons la teòloga Pepa Torres, que treballa al barri de Lavapiés de Madrid, «la lògica burgesa ha endolcit l'amor, i li ha tret la força transformadora». Per això els cristians hem de viure «l'amor que té cura dels altres» i que «ens desinstal·la i ens porta a les perifèries existencials», per defensar «aquells que el sistema intenta invisibilitzar».
La nostra societat ha de fer possible «somnis d'utopies solidàries i fraternes», per despertar «de la cruel inhumanitat», com diu Jon Sobrino, per «desobeir els déus del capitalisme» i aplicar «nous models basats en la solidaritat i en la fraternitat».
La teòloga Pepa Torres proposa recuperar cinc somnis que hem perdut. El primer és que «les vides valen el mateix i cap persona no és descartable», com ens recorda el papa Francesc, i així defensar «el dret a tindre drets».
El segon dels somnis és retrobar «la cultura de l'encontre» que ens ajudi a «escurçar distàncies i a saltar fronteres», per «donar prioritat a les necessitats de les persones més fràgils». Per això Pepa Torres defensa l'hospitalitat com un «signe profètic».
El tercer somni és «el pas del jo al nosaltres, eliminant l'individualisme dominant».
El quart somni és «potenciar el protagonisme de les persones», per així «passar de la competitivitat a la competència».
Finalment el cinquè somni és «tindre cura dels altres», ja que de la mateixa manera que Déu vetlla per la humanitat i pel món, també nosaltres hem de cuidar-nos els uns als altres.
Pepa Torres, que acabà la seva ponència denunciant «la justícia que criminalitza la pobresa» com «una justícia injusta», ens convidava a involucrar-nos en la lluita a favor dels més vulnerables, a reivindicar una «humanitat creativa» i a no caure mai en el desànim.
