Barcelona -i Catalunya- va perdre ahir el seu màxim esdeveniment mundial. Els organitzadors del Mobile World Congress -una associació d'empreses de telecomunicacions- van decidir que el degoteig d'absències de grans firmes desnaturalitzaria l'esdeveniment i -segurament això encara devia pesar més- no van voler arriscar-se que algun contagi escadusser produït dins del recinte fos exagerat com tot el que rodeja el coronavirus i estigmatitzés la fira i els seus responsables. La reflexió que deixa tot plegat és que el món global, connectat físicament pel moviment diari de milions de persones en milers d'avions i vaixells, combinat amb un circ mediàtic audiovisual i digital que amplifica qualsevol fet fins al paroxisme, ens ha tornat extremadament fràgils. El món ha esdevingut un ventilador incontrolable que cada dia dona més incentius per replegar cada comunitat en ella mateixa, buscar protectors forts i incrementar la nòmina de líders populistes perillosos per al progrés i per a la pau. I pel que fa a Barcelona i Catalunya, la pèrdua és gran, sí, però la ciutat i el país són molt més grans que qualsevol fira. També en això convindria deixar d'exagerar.
