Canvi climàtic, escalfament global, efecte hivernacle, emissions, totes són paraules cada vegada més utilitzades a l'hora d'explicar el que probablement constitueix el principal problema de l'ésser humà a mitjà i llarg termini.
Després de dècades de qüestionament de les teories sobre l'existència i magnitud del canvi climàtic, en l'actualitat, i després d'unes conseqüències cada vegada més greus i tangibles, com són: la pujada del nivell de la mar i les inundacions costaneres, o la major freqüència de fenòmens meteorològics extrems, pocs dubten de la realitat i els perjudicis del canvi climàtic i de la necessitat d'actuar des dels poders públics per mitigar el canvi i els seus efectes.
El Parlament de Catalunya, a proposta del Govern de la Generalitat, ha aprovat un impost a les emissions de diòxid de carboni que en realitat no és tal.
Un veritable impost al CO2 s'aplicaria als combustibles consumits i cada combustible tindria associat un gravamen que seria proporcional al CO2 emès en la combustió. Però si no és així, almenys hauria de tenir en compte els quilòmetres realment realitzats per cada vehicle. Però no és així i pagarà el mateix el propietari d'un vehicle que consumeixi 100 litres de combustible que 50.000 litres. El que recorri 1.000 quilòmetres a l'any com el que en recorri 35.000.
Un veritable impost a les emissions de CO2, que pretengui reduir les seves emissions a l'atmosfera, faria pagar als contaminadors en proporció a les seves emissions i compliria amb la màxima mediambiental de qui contamina paga.
Amb aquest impost es desequilibrarà encara més l'actual falta de correlació entre els subjectes contribuents i contaminadors. La no subjecció a l'impost de vehicles de més de 3,5 tones de pes màxim, és a dir, els mitjans i pesants, no està mínimament justificada. És que aquests vehicles no emeten més diòxid de carboni i per tant contaminen més que un vehicle familiar? I per què no paguen res?
Amb aquest impost, quins incentius té el propietari d'un vehicle per corregir hàbits i comportaments que perjudiquen el medi ambient? Quins incentius té per deixar d'usar-lo si, tant si el fa servir més com si l'utilitza menys o gens, pagarà exactament el mateix? Quins incentius tindrà per adoptar tecnologies més netes i menys contaminants? La resposta a totes aquestes qüestions és evident, cap.
Aquest impost tampoc compleix els més mínims i elementals principis de progressivitat i equitat, perquè els titulars de cotxes més antics i per tant més contaminants són les persones amb rendes més baixes i aquestes seran les que més paguen, i que a més són les que tenen menys possibilitats de canviar el cotxe.
En definitiva, des d'aquest 2020 haurem de pagar un impost que no grava realment les emissions de CO2 i, per tant, tampoc les farà disminuir. El Govern de la Generalitat ens vol donar gat per llebre, perquè la finalitat d'aquest impost és fonamentalment incrementar la pressió fiscal i s'ha establert més per qüestions financeres i recaptatòries que mediambientals.
