13 de febrer de 2020
13.02.2020

Genís Roca, per la transformació cultural

12.02.2020 | 23:59

Arqueologia, comunicació, noves tecnologies i cultura van ser els temes centrals de Roca en la conversa amb el periodista Jesús Sagués dins la jornada dels Pessics de Vida celebrada a la sala d'actes del Casino. L'historiador, empresari i persona inquieta va explicar que el grup humà és raonablement intel·ligent i sap corregir errors. La dècada passada ens va donar els mòbils i les xarxes socials que han madurat molt ràpid. «Mentre nosaltres som els exhibicionistes de les xarxes socials, la mainada hi està abraonada». Però, som més escèptics, dubtem de la informació que ens arriba amb paràmetres d'evolució de la societat. Sabem que hi ha riscos, psicòpates i malalts, així que cal prendre mesures, però és important que estem redefinint el contracte social i les regles de joc que ara mateix no són gens clares, amb drets, deures i llibertats pendents de discutir. Aquesta tecnologia, amb ulls d'arqueòleg, està en construcció. En el fons, Internet és una relació diferent amb la informació. La compartim en grups de WhatsApp i ens hem dotat amb molta agilitat d'unes noves eines. Julian Assange va accedir a una informació de l'exèrcit dels EUA i va elevar a públiques les proves que demostren que havia bombardejat objectius civils, sabent-ho. El van atacar de desvelar secrets i ara la societat discuteix novament els fonaments de la informació. Edward Snowden també va filtrar informacions rellevants de programes, útils per a la ciutadania i alguns ho van considerar delicte en elevar a pública la informació. Mentre «els bancs tenen tota la nostra informació, no confiem en ells, però cap llei ens protegeix», es pregunta: de qui són realment les dades del CatSalut? Hi ha un problema de custòdia de les nostres dades a Facebook? Òbviament, cal definir les regles de joc. Opina que les organitzacions que tenen dades de més de 50.000 persones s'obliguin a tenir un comitè ètic d'independents i cal no tenir tractes amb organitzacions que no mereixen confiança.

En el Procés, quants telèfons mòbils es van intervenir a Catalunya? No ho sabem, però tenir un software treballant contra més de 100.000 persones és ridícul i la gent n'ha de ser conscient. La protecció de dades espanyola diu que les empreses de telefonia no són propietàries de les dades personals que necessiten per donar el servei, en cap cas per a usos comercials, però s'ha fet i amb calés públics. «No dono una dada si no veig quin benefici en tinc perquè no vull col·laborar en males pràctiques. Desactivem els serveis d'informació dels qual no som usuaris conscients». Empreses amb l'excusa d'un millor servei o els governs amb més seguretat, es passen dos pobles. Discuteix les regles del joc i els drets i deures de la informació, en un moment de crisi i transició de la Història, en què les tecnologies marquen el tempo de la Humanitat. És un repte de comunicació on cal confiança mútua perquè es compleixin els acords, explícits i tàcits. Arqueòleg en el sentit d'observar la societat i interpretar-la.

Nascut a Girona fa 53 anys, es considera de Figueres, on es va estar a l'edat de jugar. Ha viscut a Sabadell. Estudia Història i descobreix l'arqueologia. Quan un historiador tria els fets per reconstruir una narrativa raonada, sap que és el seu relat. Llegeix un diari i dubta. A Internet també se sent incòmode. Amb Eudald Carbonell van fer servir mètodes quantitatius estadístics als anys 80 per resoldre preguntes mentre participava en excavacions del paleolític inferior i feia projectes de recerca. El 1991 treballava amb microinformàtica al Centre de Càlcul de la Universitat Autònoma. El 1994 amb Gabriel Fer-rater muntava la Universitat Oberta de Catalunya, quan els particulars encara no podien contractar accés a Internet: no era viable ni legal. Motiu pel qual va dir: «Hi vaig!», La UOC va ser la primera universitat virtual del món i Gabriel deia: «Ens han deixat fer-ho perquè no es pensaven que és pogués fer». És director d'informàtica corporativa i gerent d'iniciatives a Internet. El 2006, Alfons Cornella, a través de la Xarxa d'Innovació, l'incorpora com a director general d'Infonomia durant dos anys. Munta a Sant Cugat una estructura societària per captar talent i participar del negoci. Costava fer un projecte coral que va ser fa 12 anys Roca Salvatella, del qual és president i accionista majoritari. Ara posa l'accent en projectes socioculturals i pensa que el veritable motor de transformació social és la cultura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit