El que acaba de passar amb el Mobile World Congress fa rumiar sobre el món i el temps que ens ha tocat de viure. D'una banda, per l'alta sofisticació de la tecnologia que tenim avui a la nostra disposició, que obre fronteres impensables a la humanitat. En aquest sentit, tot el que fa referència a les empreses que tenien previst de participar en el congrés s'associa a la modernitat, a l'alta tecnologia, al domini que han arribat a assolir en el desplegament i el control de la comunicació i en la transcendència que aquest domini té per a totes les esferes de la vida, començant per les que estan relacionades amb la biologia, la química i la medicina. La visió que se'n desprèn és la d'un món orgullós dels seus progressos, que crema etapes a gran velocitat i que pràcticament no coneix límits...
A l'altre costat d'aquesta visió optimista i gairebé diria prepotent, tenim la percepció de viure en un món tan interconnectat i amb una mobilitat tan gran que una malaltia que sorgeix a la Xina sembla poder-se desplaçar fins a qualsevol racó del planeta en un temps rècord, de manera que tothom es pren seriosament una amenaça que en altre temps hauria estat considerada d'incidència remota. Ara no: un simple viatger que agafa un avió pot transportar d'un cap a l'altre de la terra un germen terriblement perillós que pot causar una epidèmia.
Finalment, totes les seguretats, tota la prepotència d'un món tan cofoi es desfan de manera espectacular quan apareix un fenomen tan simple, tan conegut i tan vell com el pànic. No hi fa res que les autoritats sanitàries donin garanties i expliquin que, ara mateix i en aquesta part de món, els congressistes haurien estat exposats molt més fàcilment a qualsevol altre risc abans que el del coronavirus: quan s'activa el món poruc en què vivim i comença a córrer un terror inexplicable, la humanitat es transforma en una criatura indefensa que es comporta amb una irracionalitat absoluta. De fet, als responsables de les empreses no els importen els informes mèdics ni les certeses dels controls sanitaris, ja que prefereixen entregar-se a la por desfermada que s'ha apoderat dels seus treballadors a una velocitat de vertigen. I només cal que s'encengui una petita metxa perquè l'incendi del pànic s'estengui pertot arreu i vagin caient les inscripcions compromeses del congrés. Aquesta por no es pot aturar i s'encomana tan de pressa que, en molt pocs dies, totes les previsions del nostre món sofisticat i prepotent s'esfondren com un castell de cartes.
Tot és comprensible, certament, i mal poden lluitar els organitzadors del Mobile davant aquest fenomen. Encara que la cancel·lació tingui uns efectes devastadors per al prestigi del certamen, per a la seva economia, per a les empreses implicades i per a la ciutat receptora, no hi ha res a fer. En definitiva, tot un motiu de reflexió al voltant de les nostres certeses, tan febles, i de les nostres fragilitats, tan clamoroses...
N.B. Canviant radicalment de tema, vull acusar recepció d'una rèplica que el meu company de pàgina, Joan Canongia, va fer divendres passat a un article meu sobre els pressupostos de la Generalitat. Realment, com deia ell, jo em basava en les xifres que va fer públiques el conseller d'Economia i Hisenda, la font més autoritzada en la matèria. Canongia explicava que aquestes xifres no corresponen ben bé a la veritat i les exposava d'una altra manera. Ho respecto i no l'hi discutiré pas, perquè no tinc informació addicional i perquè penso que, fet i fet, a qui replicava és al conseller i no a mi. Res a dir, doncs. Mentrestant, el que sí que és una realitat indiscutible és que el govern de Pedro Sánchez s'ha negat a pagar la liquidació de l'IVA del 2017, cosa que representa una pèrdua per a Catalunya de 443 milions d'euros. D'altra banda, em mantinc en la idea que és preferible aprovar els pressupostos abans que fer les eleccions, perquè, tal com vaig exposar, em sembla que amb aquest calendari es dona preferència a l'interès de la ciutadania per davant de la impaciència dels partits que aspiren legítimament a millorar la seva representació al Parlament de Catalunya.
