En el darrer Badant vaig fer curt a l'hora de conceptualitzar els factors més importants per mantenir un bon estat de salut mental, recordant que no hi ha salut sense salut mental. Torno a recordar els factors: el son, l'exercici físic, l'alimentació, l'entorn natural i la xarxa social.

D'un temps ençà, en el camp sanitari es parla de la prescripció social; prescriure no tan sols medicaments sinó accions o intervencions que ajudin a millorar o compensar, des de l'àmbit comunitari, les condicions malaltisses. Com a professional de la salut, i psiquiatre, he hagut de sentir-me, sovint: «És que només sabeu receptar pastilles», és veritat, malgrat que la mateixa experiència que em donen els anys,també em permet assegurar que, en el cas també sovintejat de donar consells, aquests consells han anat a la paperera de l'oblit. L'art de la medicina, els alemanys per referir-se a la professió mèdica així l'anomenen, es fonamenta a saber discriminar entre prescriure o aconsellar, i mai fer-ho de manera autoritària i també mai suplint la voluntat de la persona que atenem. Es fa més difícil seguir o tenir en consideració un consell que prendre una pastilla, o moltes, ja que els fulls de prescripció electrònica que ara utilitzem així ho certifiquen; a vegades la llista de medicaments fa pensar en menjar un plat de pa amb tomàquet i... pastilles. Una altra aportació catalana a la farmacopea mundial!

Deixant de banda les disgregacions anteriors, tornem a la prescripció social que esmentàvem. Tenim ja evidència científica que el fet de viure en o a prop de espais verds i lliures de contaminació tenen un efecte positiu en la salut. Hi ha en marxa estudis evolutius de nadons, fent-ne un seguiment continuat, que els espais verds i la mínima contaminació de l'atmosfera impacta en el neurodesenvolupament dels infants. A nivells alts de contaminació es corresponen afectacions a les xarxes cerebrals i la seva capacitat de relacionar-se adequadament i aprendre, si ja comencem a edats primerenques a anar coixos del sistema nerviós central, el cervell, tenim moltes més possibilitats de entrebancar-nos, i d'evolucionar i decidir de manera adient.

Tenim, doncs, l'ambient com element decisiu, si aquest ambient ens permet fer caminades, una hora al dia, en el mateix ambient i fer-ho en companyia, ajuntem altres factors. No és cap tonteria el fet que diversos Centres d'Atenció Primària de Salut promocionin i organitzin caminades entre els seus usuaris. El fet que, a més, avaluïn l'impacte en salut, com fa pocs dies s'explicava en aquest diari, hi dona un plus de qualitat. No és gaire freqüent que les intervencions que es fan, en la nostra cultura, siguin avaluades. Avaluar ens permet millorar les intervencions i modificar allò que detectem encara com a punts febles.

Unir l'entorn, exercici físic i facilitar les relacions socials en la mateixa intervenció hi dona una més alta dimensió de qualitat. Les relacions socials i lluitar contra el sentiment de soledat o l'aïllament social són facilitadores del sentiment de benestar. La soledat, sentir-se sol, ens estressa i facilita l'aparició d'estats d'ansietat, d'episodis depressius i l'aparició de sentiments suïcides, i en el cas dels homes, més que en les dones. Aquest apartat, les relacions socials i el sentiment de solitud, es mereix badar-hi amb atenció.