15 de febrer de 2020
15.02.2020

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


Més enllà de la política

14.02.2020 | 23:29

La cancel·lació del Mobile World Congress del 2020, un dels esdeveniments de més renom mundial dels que tenen lloc cada any a Barcelona, a causa de l'epidèmia de coronavirus, mostra fins a quin punt el món està canviant. De malalties contagioses, plagues, pestes i pandèmies diverses n'hi ha hagut sempre. Tots els estudiosos de la història de Catalunya ens recordarien de seguida l'anomenada "pesta negra" de 1.348, molt mortífera i que va rebaixar notablement, tot de cop, la població catalana. Sembla que se'n pot situar l'origen a les estepes de l'Àsia Central i, per descomptat, va trigar anys fins que va arribar a Catalunya. El coronavirus no és aquella pesta negra medieval, els coneixements i els recursos mèdics d'avui són extraordinàriament més grans que al segle XIV, l'alimentació i la higiene en general són molt millors, etc. Però alhora hi ha també factors nous que han afavorit la ràpida i insòlita difusió del coronavirus. Un d'ells és l'extrema mobilitat humana que fa que en un sol dia milers i milers de persones vagin d'una banda a l'altra del planeta. Evidentment, el coronavirus també ha agafat l'avió i en unes quantes hores ha saltat de la Xina a Austràlia, a Europa o a Amèrica. I aquesta és una de les grans transformacions que s'accentuarà en el segle XXI: el món es va fent petit i cada vegada tot hi circula i flueix amb més velocitat. Tant si són virus, com si són modes, idees, coneixements o informacions, que poden ser del tot certes, poc creïbles o gens. O informacions que generen sobretot onades o epidèmies de por o d'inseguretat, que és justament allò que deu haver fet cancel·lar –probablement amb un fonament si més no discutible- el Mobile World Congress d'aquest any a Barcelona.

Una altra greu qüestió, més enllà de les picabaralles polítiques del moment, està trucant cada dia a la porta. L'Organització Meteorològica Mundial, i molts experts i científics de tota mena segueixen avisant, alarmats, que el creixement de la temperatura mitjana és molt més ràpid del que es preveia fins ara. I que sense mesures contundents i immediates és del tot segur que la situació empitjorarà ràpidament. Tothom ha pogut comprovar prou que el clima s'ha extremat, que aquest mateix any ha fet ben poc hivern i que es tendeix a passar de llargs períodes de sequera a pluges torrencials i inundacions. Però la qüestió encara és més complexa. El canvi climàtic és també allò que empeny milers i milers d'emigrants cap a Europa perquè qui no pot viure al seu país no pot fer altra cosa que arriscar-se a marxar-ne. Si la temperatura va pujant i les sequeres augmenten, milions de persones cercaran altres llocs per viure. A qui toca, doncs, de prendre decisions? Qui ha d'adoptar mesures dràstiques i segurament poc populars? El fet és que els nascuts en aquest segle toparan de ple amb el problema que la generació dels seus pares i avis –o sigui, nosaltres- no vam gosar d'enfrontar. Podem anar xutant la pilota endavant i pensar que ja hi haurà algú, algun dia, que se'n farà càrrec ?

Davant d'això, bona part del joc polític habitual són batalletes poc transcendents. És cert que també al nostre país comença a créixer la preocupació pública i social pel futur del medi ambient. Seria ben positiu que Catalunya, capdavantera en el seu moment en àmbits tan diferents com la industrialització, la renovació pedagògica o el turisme, formés part dels països més avançats del món en la lluita contra el canvi climàtic. Que es plantegi ser la Finlàndia o la Dinamarca del Mediterrani. Però per ser-ho cal que encara augmenti més la consciència col·lectiva i els esforços individuals per arribar-hi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit