Segur que heu sentit a dir més d'una vegada a algun conegut que és aficionat, molt aficionat, d'un equip de futbol, que pagaria el que fos per conèixer el seu ídol o per donar-li la mà. Aquesta frase s'inscrivia fins ara en el terreny de l'exageració. Fins ara. Dies enrere va aparèixer la notícia que la Premier League i diversos clubs anglesos demanen la gens mòdica quantitat de 700 lliures (829 euros) perquè els nens surtin agafats de la mà dels jugadors abans dels partits. O sigui, ens posem en situació. Tu ets pare i tens dos nens, d'edats semblants, als quals els agrada el futbol. Les criatures són, posem, del Liverpool i els fa molta il·lusió sortir al camp i de la mà de Salah, Van Dijk o algun altre campió d'Europa. Bé els has de comprar l'equipament complet, que de 100 lliures per nen, uns 118 euros, no baixarà. Segur que te'ls seleccionen per a un partit en què fa molt fred -a Liverpool gairebé sempre en fa- i plou -a Liverpool sempre plou-. I els nens allà, amb calça curta i congelats, t'agafen una galipàndria que, inevitablement, t'encomanaran a tu i a més gent de la família. I tot per agafar durant cinc minuts la mà d'un senyor que ni coneix. I tu que li has dit que no doni la mà a desconeguts.

El més cínic és que els clubs diuen que destinen aquests diners a organitzacions que treballen pels nens desafavorits, precisament aquells als quals no dones l'oportunitat d'encaixar la mà del seu ídol, ja que no s'ho poden permetre. En fi, que tenen més cara que un sac de segells.