Amb un acte a Gósol el dia 7, s'ha iniciat l'Any Ballarín, per commemorar el centenari del naixement de l'home que va fer de Queralt casa seva, i que la va convertir en casa de tots.
Ballarín era moltes coses alhora. Era un berguedà (d'adopció i de vocació) de cap a peus, però tenia una projecció nacional (va rebre distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premi Ramon Llull o la medalla d'or de Berga). Era un home fràgil, sempre malalt, però alhora fort d'esperit i tossut. Tenia una manera de ser planera, i amb un sentit de l'humor irònic però afable. Tocava de peus a terra i deia les coses pel broc gros -quan convenia.
Era capellà de fermes conviccions, transmetia una concepció de l'Evangeli fresca i radical -anava a l'arrel de les coses- que xocava a vegades amb les visions més tradicionalistes.
També fou un escriptor notable, amb un estil propi i una obra notable, que anava des de novel·les, assaigs i articles fins a uns Pastorets -amb èxits remarcables com Mossèn Tronxo o Santa Maria, pa cada dia. I era un «intel·lectual de pagès», culte però defugint l'elitisme, interessat per tot: la música, l'arquitectura, la literatura, la política...
D'altra banda, Ballarín era un culer irredempt i de gustos senzills (un bon puro, el futbol, la companyia dels amics), i un catalanista de pedra picada, compromès amb el país i alhora capaç d'entendre's amb tothom. Però per sobre de tot era un humanista.
En definitiva, Ballarín era un dels nostres, però també una figura singular, patrimoni col·lectiu. Precisament per això sobta que, malgrat la seva vàlua, corri el risc d'anar caient en l'oblit. Això sí, Gósol -a través de l'Associació Cultural Mossèn Ballarín- manté la reivindicació del més il·lustre dels seus antics veïns, ja que ha programat diverses activitats durant tot aquest 2020. I l'Arxiu Comarcal també fa una tasca encomiable de reunir i conservar el llegat de l'activitat de Ballarín -de qui té el fons bibliogràfic i documental.
En canvi, Berga, tot i ser el municipi on el mossèn va viure dècades (sia a Queralt, sia al Vall), continua tenint pendent fer-li el reconeixement que mereixia i posar-lo a l'abast del país i de les futures generacions amb la creació d'un espai de memòria dedicat a ell i a la seva obra. Allò més normal seria que aquest espai estigués a Queralt mateix i que fos fruit de la col·laboració entre el Bisbat i l'Ajuntament, però a les portes del quart aniversari de la seva mort, ni els uns ni els altres semblen gaire interessats en el tema. És una pena, tenint en compte la projecció que Ballarín tenia (que el converteix en un eventual reclam cultural per a la ciutat i per al santuari) i la feina que el mossèn va fer per millorar Queralt i promocionar la comarca.
Suggeriment final: de la mateixa manera que s'està fent amb «la peça del mes» (que permet descobrir tresors amagats del museu), estaria bé crear a Berga un cicle «El berguedà del mes» que inclogués xerrades de divulgació, rutes guiades, activitats a les escoles, edició de documents? I per què no, podria iniciar-se amb la figura de Ballarín.
