Els preservatius es llencen al contenidor gris, aquest que l'any que ve, a Manresa, només es podrà utilitzar un dia a la setmana introduint una targeta d'identificació personal. Si acceptem regalar les nostres dades a qualsevol aplicació mòbil i els nostres gustos més inconfessables a Google i les xarxes socials, no ens hauria de molestar que l'Ajuntament sabés quan llencem les escombraries. El que de moment no sabrà (suposo) és si llencem preservatius, burilles o raspalls de dents al contenidor gris, que és el de «tota la resta», o sigui, allò que no va al verd (vidre), groc (envasos), blau (paper) o marró (orgànic).

Com que «tota la resta» no és una definició gaire precisa, he anat a la web residuonvas.cat, que gestionen la Generalitat i les empreses que inunden el mercat d'envasos d'un sol ús. Allà explica què va al gris. Atenció, la llista que segueix pot molestar les persones sensibles: han d'anar al contenidor gris «bolquers, compreses i tampons, bastonets per netejar les orelles, corones absorbents de lactància, tovalloles humides, fil dental, petits residus de cures domèstiques (tiretes, esparadrap, venes, gases, cotó, etc.). Altre material sanitari: preservatius, maquinetes d'afaitar, raspall de dents, llimes... Residus de la neteja de casa (pols d'escombrar, bossa d'aspiradora). Objectes que no siguin tipificables com a envasos de vidre, plàstics o metalls, com per exemple plats i tasses de ceràmica. Burilles i cendra de cigar-retes. Cendra d'una llar de foc o estufa. Fotografies, targetes de crèdit o similars. Etiquetes».

Sabíem que les tovalloletes humides no s'han de llençar al vàter perquè embussen les depuradores, però em pregunto quantes persones guarden els preservatius usats per dipositar-los al contenidor gris, juntament amb el cotó brut de sang d'aquell dia que ens vam tallar i la maquineta d'afaitar que ens va fer el tall. Si sagnes el dissabte i el teu contenidor només obre els divendres, tindràs aquestes coses fastigoses a casa tota la setmana. Pel que fa als bolquers cagats de la mainada, cal imaginar que l'Ajuntament repartirà entre els pares alguna mena de dipòsit totalment hermètic per guardar-los sis dies sense provocar la fugida de tots els veïns de l'escala.

Tot sigui a fi de bé, del reciclatge i de la sostenibilitat. Jo, pecador, confesso haver llençat un raspall de dents al contenidor groc. Com que era de plàstic... No ho tornaré a fer. Paraula de llobató.