P obles, persones, idees és el títol del tercer llibre d'articles que l'exalcalde berguedà va presentar a l'Espai Òmnium de Manresa, un total de 107 articles publicats al diari Regió7 entre el febrer del 2012 i el juliol del 2019. Articulista durant 20 anys al diari, fet que justifica la presentació de Marc Marcé, director del periòdic, que va revelar que Jaume Farguell Sitges és dels pocs personatges a qui el rei de Suècia va distingir amb la Medalla de Cavaller de l'Orde de l'Aurora Boreal. Marcé va definir el llibre com el món vist per un català de Berga. Amb aquesta mirada personal és com Farguell analitza essencialment la presència de catalans i sobretot berguedans en la història europea. Viatger infatigable, ha buscat Berga arreu del món, però també records de la història de Catalunya, al mapa mundial del Berguedà. Un s'assabenta, per exemple, que alguns pretendents carlistes (Berga n'era un feu) estan enterrats a Trieste. Escrit en català com a llengua pròpia i anglès com a llengua universal, amb un llenguatge planer i culte a la vegada, no exempt d'ironia, amb una manera de fer antiga i molt educada. Cada article és una pàgina viscuda on Farguell busca projectar la comarca del Berguedà mitjançant un diàleg permanent entre el que és propi i el que ha anat a buscar a fora. Parteix de la lectura i viatja, tot intentant posar en relleu aquelles persones que han influït més en l'evolució de la història. Reflexiona modestament sobre llocs on fixa la seva mirada. Els articles tenen una certa intenció pedagògica, «amb tota la bona intenció del món». Comença parlant de Catalunya des de Pau Claris fins a Puigdemont i dels berguedans que han fet història, sobretot de personalitats culturals. Esmenta Europa, EUA, Japó, l'Iran i Etiòpia (que no és només la reina de Saba, sinó les relacions que hi havia tingut amb Pere III el Cerimoniós) i una Constitució aprovada el desembre del 1994 i en vigor des de l'estiu del 1995 que és la més avançada del món pel que fa al dret d'autodeterminació. A Mallorca hi ha el palau dels Berga, família que va ajudar Jaume I a conquerir l'illa, avui palau de justícia. Membre de l'Associació dels Amics de l'Art Romànic del Berguedà, va visitar les pintures de Santa Maria del Cap d'Aran que el Mestre de Pedret té actualment al museu The Cloisters de Nova York, ciutat on el valencià Rafael Guastavino va construir amb volta catalana l'Oyster Bar, a l'estació central de trens.
Nascut el 12 de maig del 1936, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i en Filosofia i Lletres, per la de Madrid. Va exercir d'advocat, va ser professor de segona ensenyança, cosa de què està molt orgullós, i a les primeres eleccions municipals el 1979 es va presentar per alcalde amb la candidatura Berga i Catalunya, amb qui va assolir l'alcaldia. El 1983, la va renovar encapçalant la candidatura de CiU, de la qual era l'home fort a la ciutat. Del 1991 al 1999 va tornar a ser alcalde de Berga. En total, 16 anys. Políticament, també va ser president del Consell Comarcal del Berguedà i diputat al Parlament de Catalunya, des d'on va lluitar per situar Berga al mapa, tot defensant infraestructures com l'eix del Llobregat. Pràcticament jubilat, va centrar les seves activitats en la cultura i particularment en la presidència del Casal d'Europa del Berguedà, que ocupa unes dependències al Pavelló de Suècia de Berga. Marcé va explicar que després de l'Exposició Internacional del 1929, celebrada a Barcelona, els suecs el van cedir a la ciutat, que va celebrar un concurs per a qui volgués acollir la reconstrucció del recinte. Berga va ser l'afortunada i durant la Segona República va crear al pavelló una escola per a nenes, que va ser inaugurada pel president Companys. El franquisme va desballestar l'escola per convertir-la en caserna militar, fins que Farguell va aconseguir ser un dels impulsors que el pavelló és tornés a rehabilitar com a Casal difusor de la cultura, ara fa 20 anys. En la inauguració el van acompanyar més d'una vintena de persones que n'havien estat alumnes, una d'elles present en la conferència d'Òmnium. No cal dir que li va fer il·lusió retrobar-se amb Eugènia Serra, de 94 anys, que ara viu a Manresa.
