Quan les festes del Carnaval van ser recuperades, ara fa cinquanta anys, la concepció d'aquesta festa com un moment de transgressió i de llibertat que permetia alliberar expressions que habitualment estaven reprimides tenia tot el sentit. Aquest ja era teòricament un país democràtic, però fer mofa de certes coses encara costava, i el Carnaval era el marc ideal per anivellar durant una estona ciutadans, bisbes, monarques, polítics i milionaris. Avui en dia, i malgrat les tendències regressives en la llibertat pública que es detecten darrerament, ja no cal un dia especial per fer-ho, i la festa ha anat derivant en molts municipis cap a una nit més de gresca, aquesta molt oberta a totes les edats. I en aquest marc, el consum d'alcohol entre els assistents molt joves s'ha generalitzat. Afortunadament, molts organitzadors ho han detectat i ara Sallent i Berga, de forma destacada, prenen mesures per evitar que el Carnaval sigui només una excusa per als excessos etílics. El Carnaval conserva tot el seu sentit lúdic, però entrat el segle XXI ha de trobar el seu paper i el seu discurs com una nit d'humor, enginy i creativitat, en què l'excés més preuat sigui el de l'originalitat.
