20 de febrer de 2020
20.02.2020

Un judici ple de llum

19.02.2020 | 23:55

Els enfilalls de brams d'ase que acompanyen moltes intervencions assenyades a les xarxes socials o publicacions de la premsa digital ens poden fer pensar que la nostra societat ha perdut la capacitat d'escoltar amb atenció i reflexionar sobre el que s'escolta. Però hi ha esperança. Per començar, a les mateixes xarxes socials, on qui busca amb atenció troba bona fruita entremig de les branques espinoses. Però també a la vida física, en la qual no tots els intercanvis tenen el baix nivell de certs portaveus parlamentaris. Hi ha vida per a les idees més enllà dels exabruptes, perquè el nostre cervell està preparat per a totes dues coses, i podem orientar el seu entrenament a convertir-nos en el filòsof més il·luminador, el polemista més convincent o l'energumen més ofensiu.


A la gimnàstica de la segona habilitat pertany un acte de la Festa de la Llum de Manresa que ja s'ha incrustat en el calendari: el Judici de la Llum, en el qual s'enfronten dos equips d'alumnes de secundària per argumentar a favor i en contra d'una qüestió polèmica, sabent que un jurat del món del Dret dictarà un veredicte sobre qui ho ha fet millor. La jutge degana de la ciutat presidia la sessió d'aquest any, i el tema era delicat: què passa quan la presència de moltes dones en un nivell professional porta a contractar expressament un home per complir els estàndards de paritat. La prioritat a les dones pel mateix motiu tothom l'entén, però i al revés? Girar les situacions per examinar-les amb més objectivitat pot ser un exercici molt revelador.


Aquest debat escolar no el guanya necessàriament l'equip que obté la sentència favorable –que la jutge president dicta amb posterioritat– sinó el que mostra més capacitat de reflexió i exposició a parer del jurat. En això s'assembla al programa Vostè jutja, d'en Joaquim Maria Puyal, que en la darrera etapa donava dos veredictes: el del plet a judici i el del concursant guanyador. Es pot aplaudir la brillantor d'un advocat que perd un cas perquè era indefensable. En els debats que formen part del sistema educatiu anglosaxó s'ha de demostrat capacitat de ser convincent en la defensa d'una posició i de la seva contrària. Entrenament de la hipocresia? No, entrenament de l'empatia, de la capacitat d'entendre la lògica de l'altra part, els seus punts forts, els seus punts febles i, encara més important, la ruta que condueix cap al pacte més satisfactori. Això que ens fa tanta falta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit