D'acord, hi ha persones a qui, per la seva trajectòria social, esportiva, artística, política, literària, etc, quan es moren se'ls dedica a la seva memòria uns merescuts espais als mitjans de comunicació. Totalment d'acord. Persones que han deixat petjada i mereixedores de tenir-les presents en el sempre inesperat decés.

El que no em sembla correcte és que milers de persones que es moren injustament dia rere dia restin en l'oblit als mateixos mitjans de comunicació. Morts provocades per l'estupidesa humana: guerres, fam, naufragis de refugiats... Al cervell hi tinc emmagatzemades algunes imatges que sovint em recorden tota aquesta crueltat.

Una imatge és la d'aquells nens vietnamites plorant, víctimes de les bombes de napalm a la guerra del Vietnam. Aquella foto de la nena Kim Phúc, de 9 anys, nua, plorant, amb la pell cremada, va ser portada dels diaris de tot el món. La cruesa i difusió d'aquella imatge va ajudar a accelerar la fi d'aquella despietada guerra. Malgrat tot, les guerres continuen i avui podem veure imatges de víctimes d'altres guerres. Actualment hi ha una trentena de conflictes armats al món. Un d'aquests a Síria. El proper mes de març ja farà 9 anys d'ençà que va iniciar-se. Durant aquests anys més de 5 milions de sirians han fugit del seu país. Segons dades de l'Observatori Sirià dels Drets Humans, més de 380.000 persones han mort en el conflicte, de les quals més de 115.000 civils, uns 22.000 nens i més de 13.000 dones. El cost econòmic del conflicte és de milers de milions de dòlars. Un país arrasat i arruïnat.

Una altra imatge és la d'aquell nen sirià de 3 anys, Aylan Kurdi. El seu cos sense vida estirat de cap per avall a l'arena d'una platja turca al costat de les onades del mar. El seu germà de 5 anys i la seva mare també van morir en el seu intent de cercar una vida millor. En el decurs d'aquell any, el 2015, 2.600 persones van morir intentant creuar la Mediterrània. Aquella imatge de n'Aylan, va servir per sacsejar consciències i per obligar a actuar els governants. Una intervenció política que aleshores va provocar molts debats, però que malauradament va ser efímera. Segons dades facilitades per l'Organització Internacional per a les Migracions de l'ONU, entre els anys 2014 i 2018 més de 32.000 persones van morir o desaparèixer a tot el món a la recerca d'una vida millor, entre elles 1.600 nens. En els dar-rers 6 anys les persones mortes o desaparegudes mentre intentaven creuar la Mediterrània superen les 15.000.

Una altra commovedora imatge és la del nen sudanès Kong Nyong, famèlic, morint-se de fam, ajupit a terra amb un voltor darrere seu a l'aguait. Segons la UNICEF 8.500 nens moren cada dia per desnutrició severa. I segons l'ACNUR (Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats), 795 milions de persones no tenen menjar suficient.

Unes colpidores fotografies que en el seu dia van ajudar a remoure consciències però que han quedat en l'oblit dels governants, els quals tenen a les seves mans poder evitar tant patiment.

Unes dades: segons el darrer informe de l'Institut Internacional de Estudis per a la Pau, amb seu a Estocolm, la despesa militar mundial l'any 2018 va ser d'1,822 bilions de dòlars. Segons l'ACNUR, la xifra de persones desplaçades al món a causa de les guerres o persecucions superen els 70 milions. Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura), una tercera part de la producció mundial d'aliments per a consum humà és perd o és malbarata per diferents motius. Això suposa 1.300 milions de tones anuals equivalents a poder alimentar 3.000 milions de persones. Quina vergonya, tot plegat!