22 de febrer de 2020
22.02.2020

AdEu al procÉs, Hola al diàleg

21.02.2020 | 23:40

Hem arribat al final del procés, que no vol dir al final de l'independentisme, moviment que pot durar anys i anys, amb vicissituds, impossibles de predir, ara com ara. Ara bé, el procés, com a acció dirigida a aconseguir la independència, de manera unilateral, ha culminat amb un rotund fracàs.

No podia tenir cap altre final, perquè es va iniciar sense els elements essencials per poder reeixir. Un moviment que no disposi d'una clara majoria social (sempre superior a un seixanta o setanta per cent de la població), amb els dos terços de representació parlamentària, amb suport internacional, tant polític com econòmic, amb un context internacional favorable, i amb un acord entre les dues parts en conflicte, per acceptar la secessió, l'opció no serà mai factible.

Aquí es va voler prescindir de tots els elements essencials per anar directes a l'objectiu, sense passar per les etapes indispensables, enganyant la gent i fent creure que era viable un trencament, a les braves, embolcallant el camí amb tota mena d'ornaments, perfomances i gestos, sense cap fonamentació legal, ni suport internacional.

Si mirem enrere, veurem quanta palla es va cremar, com a foc d'encenalls, sense cap tronc que garantís la solidesa del moviment. Es va fer creure en la possibilitat d'una independència, excepcional, en un moment únic i irrepetible, sense disposar de cap dels elements que la fes possible. L'engany fou la base essencial de tot el moviment, es van crear expectatives totalment irreals.

Els promotors no volen reconèixer l'engany, ni demanar disculpes pels greus danys causats. Creuen haver fet el que s'havia de fer, i traslladen les culpes als defensors de la democràcia, basada en els preceptes continguts a la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per a ells faran, però una acció semblant no es consentirà mai més. Els danys han estat tan elevats i greus que no es pot consentir repetir accions com les dutes a terme en el marc del procés.

Acabat el procés, toca refer ponts i facilitar el retorn a la normalitat. Una normalitat que passa per l'acceptació tàcita, total i contínua de l'estat de dret. En definitiva, passar per un diàleg entre les dues parts en conflicte, i deixar clar, d'entrada, que no hi ha debat possible fora de la Constitució. Se'n poden fer lectures àmplies, innovadores i agosarades, però perd el temps qui cregui que el president del govern pot oferir o acceptar propostes que no s'ajustin a la Carta Magna.

I si som en l'etapa de diàleg, és perquè hi ha un govern progressista a Madrid, capaç d'acceptar el repte de replantejar les relacions Estat-Catalunya, amb ànim obert i esperit constructiu, però sense saltar-se la llei. I si alguns creuen poder doblegar el poder de l'Estat, que se'n vagin oblidant, perquè no ho aconseguiran mai. I si no aprofiten la gran oportunitat de tenir un govern dialogant com ara tenim, poden caure en el contrapès d'un govern de dreta intransigent i venjativa, que obriria en canal les relacions Estat- Catalunya, amb ferides que tardarien generacions a guarir-se.

Som en un moment històric, que les dues parts han de saber aprofitar. Si és clar que s'ha de dir «adeu al procés», aprofitem per dir «hola al diàleg», fem ara el que no s'ha dut a terme durant molts anys. Per voluntat pròpia i convenciment, els responsables del Govern central tenen clar que convé arribar a un acord ampli i generós amb Catalunya. Si es deixa passar aquesta oportunitat, tardarem a tenir-ne una altra, i potser la propera etapa serà amb una relació de forces molt diferent de l'actual. Només cal veure les reaccions, a cada pas en direcció al diàleg, per tenir clar que amb els tres partits de dretes res seria possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit