Perpinyà sempre val una visita però aquest proper cap de setmana sembla que ho petarà. Milers de persones, els més optimistes parlen de superar la xifra dels cent mil, tenen les maletes preparades i els ànims disposats a fer costat al MHP Puigdemont en el que serà el seu primer gran míting a l'exili, en ter-ritori de la Catalunya Nord.
Diuen que serà la concentració humana més important de la seva història i podria rebentar el nombre de visitants catalans que fa molts anys, m'ho explicaven quan era petit, agafaven el sis-cents per anar-hi a veure L'últim tango a París d'en Bertolucci, pels culs del Marlon Brando i la Maria Schneider com a símbol d'una llibertat sexual que aleshores reprimia l'Espanya de la dictadura. Són molts els que opinen que els farts d'una esquerra sense principis i una dreta sense complexos superaran la suma dels que hi havien anat precisament farts de tants principis i complexos morals.
Han canviat els temps però no les repressions, el pícnic del cap de setmana a la Catalunya Nord, més enllà d'una costellada nacionalista com alguns s'han afanyat a catalogar, pot representar un gir important mesos abans d'unes eleccions.
Amb presos i exiliats, no parlo dels polítics si no dels ciutadans que han donat la cara i els tenim oblidats; els dar-rers dies més de 200 citats a declarar pels talls de carretera com a protesta per la sentència; la paròdia d'una taula de negociacions que deriva cap a vodevil i un procés saturat de disciplines de partits però mancat de lideratge de persones; hi ha una societat civil plena d'entitats i associacions que ara mateix estan òrfenes de confiança i fins als ous d'escoltar debats estèrils sobre eixos es-querra-dreta, tripartits, espais convergents i lluites del passat, que no ajuden a avançar cap al futur.
Els pares que als setanta anaven a veure en Brando a Perpinyà poc hi entenien, de cinema; se'ls en fotia la denúncia de la violència amb el sexe i la paraula com a eina de submissió, anaven a veure aquell cul que simbolitzava una clatellada a tanta repressió sexual de l'Església i el Régimen. Molts dels milers de persones que dissabte aniran a veure el president Puigdemont tampoc hi entenen, d'una política en què s'han perdut, però estan disposats a fer pinya, no al voltant de l'aparell d'un partit, sinó d'una persona que la pot fer grossa aplegant al seu voltant els que volen recuperar l'esperit de l'1 d'octubre. Perpinyà, la ciutat que fa mig segle s'omplia gràcies a l'erotisme cinematogràfic que s'hi projectava, es desbordarà contra la pornografia política i judicial que veiem aquí. Allò del 29 pot esdevenir una forta sacsejada i, a diferència d'en Marlon Brando, segons m'han explicat, el MHP Puigdemont aquesta vegada no hi pensa posar mantega... això a moltes i molts els farà molt de mal.
