De vegades, la falta d'inversions pot acabar sent un avantatge. A Manresa, on les obres importants han arribat amb comptagotes des de fa dècades, no hi va arribar la moda de col·locar el tram urbà del riu dins d'un calaix de formigó quan aquesta pràctica era considerada la més neta i civilitzada. En el temps en què aquest tipus d'inversió es feia realitat a Girona o a Lleida, el riu de Manresa estava abandonat a l'imperi de les rates. Això ha permès que avui que tenim una millor consciència sobre la importància que els rius no deixin de ser rius, es pot fer que el Cardener sigui un passeig natural i viu, en comptes d'un curs d'aigua dins d'una capsa de sabates. L'Ajuntament està impulsant diversos projectes que impulsen la llera del Cardener com un espai verd per a ús lúdic i esportiu. Aquesta ha de ser la línia a seguir: un riu endreçat i amb l'entorn net i controlat, però verd i natural. La línia és esperançadora, però hi ha moltíssima feina per fer. I en un espai natural dinàmic per definició, la feina no s'acaba mai. Per fer realitat un riu que sigui un veritable passeig verd, caldria més empenta i molt manteniment. Si no, serà no acabar mai.
