25 de febrer de 2020
25.02.2020

Dubtes sobre la batalla dels Prats de Rei

24.02.2020 | 21:47

La historiografia general indica que els dos grans exèrcits austriacista i borbònic es van retirar abans de lliurar un gran combat, tot i la destrucció dels Prats de Rei. Uns plafons situats a l'àrea de l'antic castell de la Manresana expliquen les accions més importants de l'anomenada batalla dels Prats de Rei que s'hi van dur a terme. Rosa Sala, de la casa pairal del costat de la torre de la Manresana, que conserva documentació a partir del segle XVII, explica que, d'acord amb els plafons i el manuscrit exposat al Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats, a la masia de cal Roca, actualment enderrocada, s'hi va instal·lar el comandament aliat i austriacista sota la direcció del comte Starhemberg, que comandava 22.000 homes. Pel que fa als borbònics, que dirigia el duc de Vendôme, n'eren 35.000. Es va instal·lar a Calaf, a casa de mossèn Geroni Abadal. La carretera feia de frontera entre els dos exèrcits establerts el 1711. Les masies que s'hi van veure involucrades van ser ca l'Estrada (als plànols de l'època, Calsina), que era una posició borbònica amb 300 granaders; cal Codina de la Quadra (vora de Sant Martí Sesgueioles) a la rereguarda francocastellana, a prop de les unitats d'artilleria, cavalleria i infanteria; l'ermita de Sant Ermengol també allotjava unitats de cavalleria de l'exèrcit borbònic, mentre que a la masia Albareda hi havia presència dels aliats; a Solanelles (als plànols apareix com a Colonelles) hi havia el punt més alt de la serra. Del 16 de setembre al 23 de desembre de 1711, els Prats de Rei, va patir un veritable setge, se'n van destruir les muralles i es cremaven les bigues de les cases per poder-se escalfar. El setge només va deixar drets la rectoria i cal Candelo. «No hi ha dubte que durant el setge el poble va quedar pràcticament destrossat», afirma l'historiador navarclí i especialista en el tema Francesc Serra Sellarés. Segons l'arqueòleg Pere Tardà, la batalla va provocar prop de 10.000 baixes en les tropes borbòniques, que a final d'octubre, només en dotze dies, havien acabat el camí de Calaf a Cardona, passant per Sant Pere de l'Arç, per la masia de Puigpelat i més enllà per Pinós. El 16 de novembre, els borbònics ja ocupen Cardona, però el castell resisteix el setge i el 22 de desembre, davant l'atac austriacista, els borbònics abandonen la vila de Cardona i fugen cap a Lleida.

Aquests relats plantegen dubtes. És cert que les principals escaramusses es produeixen a Cardona, però també ho és que el diari del mariscal Starhemberg, i les cròniques borbòniques, parlen força de la batalla dels Prats de Rei. Serra diu textualment: «Vaig localitzar un protocol d'un notari de Manresa que deia que se li havia cremat documentació manresana a la casa dels Prats de Rei durant el setge, quan va haver de fugir del poble a correcuita». També esmenta la crònica d'un pagès dels Prats de Rei que informa dels fets. Però la pregunta que es fan tots els historiadors és: on són els morts? Serra reconeix que són el que més costa de trobar. A l'arxiu parroquial no estan registrats, però el rector també va fugir abans no arribessin els dos grans exèrcits. A l'hospital d'Olesa hi ha una gran relació de morts i ferits que podrien ser procedents dels Prats de Rei, transportats amb mules pel cantó de Rubió, com assegura Rosa Sala, que també esmenta una possible fossa a cal Codina de la Quadra, tot i que de moment no n'hi ha cap indici, però tampoc s'hauria de descartar, en tot cas estaria situada dins del camp borbònic, tal com es pot veure a la cartografia del combat. Ara com ara, els morts són una incògnita i en molts casos les cròniques exageren, ja que magnificar els morts de l'enemic ajuda a la propaganda de guerra. Serra confirma que hi ha cròniques que diuen que als camps dels Prats de Rei hi apareixien ossos de cavalls anys enrere, però no hi ha morts anotats en llibres d'òbits. Assenyala que probablement els mateixos exèrcits se'ls emportaven a hospitals propers i els enterraven en fosses comunes que es trobarien en terra sagrada, cementiris, tal com era habitual. Admet que «no he trobat cap notícia al voltant d'en-terraments relacionats amb la batalla dels Prats de Rei, però cal pensar que algun important combat hi devia haver quan s'han localitzat plànols cartogràfics al Regne Unit i a França del mateix combat.»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.