Hi ha quatre dies a l'any que és pràcticament impossible trobar un allotjament a Lió. La ciutat del Roine és industrial, cosmopolita i cultural com poques i ha sabut fer de la seva Fête des Lumières, entorn del 8 de desembre, un esquer per a visitants d'arreu del món que passegen bocabadats quan cau la nit per un centre històric ple de monuments i carrers il·luminats amb espelmes, mapatges i instal·lacions d'art amb llum. La recepta no ha de semblar estranya a un manresà o manresana que no visqui tancat a casa aliè a allò que proposa la seva ciutat. Els Jardins de Llum que els últims anys acompanyen el programa de la Festa de la Llum en són un exemple a petita escala. Però, i per què no pensar en gran?

És cert que qualsevol escenari per trist que sigui, de nit i amb un joc de llums ben apanyat pot convertir-se en quelcom bell i captivador; i són moltes les ciutats on un esdeveniment així tindria cabuda. Però Manresa té l'excusa perfecta, la Llum, el miracle, i matèria suficient per acabar de donar ales a una proposta artística, la dels Jardins de Llum, que ja de naixement ha comptat amb propostes creatives interessants i de qualitat. Allargar-ne la durada, com s'ha fet enguany, i augmentar-ne la promoció externa poden fer créixer una iniciativa que, de moment, ja s'ha guanyat el públic local.